Oriol Molas i Ferran Grau publiquen la segona entrega de les aventures del primer detectiu de Barcelona i es consoliden en el gènere negre català

En els darrers temps la novel·la negra està buscant nous paràmetres que en permetin la renovació. Podem discutir molt si cal o no, però no podem negar que és un fenòmen que està passant. Potser per això ha arribat la incomprensible moda del true-crime (ep, hi ha llibres sensacionals sota aquesta etiqueta, però és difícil assolir el mestratge de Truman Capote o el dels bons redactors de crònica negra) o s’han anat buscant investigadors de tota mena per fer una volta a un tipus de literatura que de cada vegada té més lectors arreu del món, però que, en realitat, en té molt pocs: la novel·la negra de veritat no agrada a gairebé ningú, i en això els puristes ens sentim molt sols.

Una de les propostes que s’han consolidat en els darrers temps és la d’ambientar les novel·les negres en èpoques històriques pretèrites. I aquesta moda que sembla que va arrelant en tot tipus d’autors, des d’Hervé Le Corre fins a Niklas Natt Och Dag, a casa nostra també ha tingut il·lustres conradors, els darrers la parella formada per Oriol Molas i Ferran Grau, que en el seu moment ens van sorprendre amb la primera entrega de les aventures de Cazeneuve, suposadament el primer detectiu de la ciutat de Barcelona i que ara reincideixen publicant de nou amb Capital Books el segon volum de les seves aventures (Cazeneuve i les clavegueres de la ciutat)

En aquesta ocasió, el detectiu viurà un seguit de casos en la Barcelona de 1913, la de l’obertura de la Via Laietana, i descobrirem que l’especulació urbanística és una pràctica habitual en aquesta ciutat de corrupció que és la capital catalana. Bon ritme en els capítols, bona construcció dels personatges secundaris, un primer capítol digne de figurar a les antologies del gènere i uns quants girs de guió interessants conformen una novel·la molt interessant, adictiva des del principi i on a poc a poc van apareixent els elements clàssics del gènere: ja tenim femme fatale; es consolida l’investigador dotat de gran intel·ligència, però que compta amb col·laboradors especialitzats; i s’incideix en la crítica social; a més de conformar el prototip dels perdedors, que al cap i a la fi són els grans protagonistes d’aquest tipus de narrativa.

L’altre punt afegit que cal destacar per acabar de recomanar la lectura d’aquesta obra (es pot fer de forma independent respecte de la primera) és que la documentació històrica està molt ben treballada i posada sempre al servei de la història i que hi ha tot un seguit d’homenatges metaliteraris que la fan encara molt més atractiva si voleu jugar a les descobertes.

En definitiva, una lectura plaent, ben interessant, instructiva, barreja de gèneres dins del gènere i de la qual ja frissem de llegir-ne la continuació.