Un dels indrets més especials de Cadis és la Torre Tavira, en un dels punts més alts de la ciutat. A la part superior de la torre, hi ha una cambra fosca, com la que defineix els principis de les càmeres fotogràfiques, però gegant. L’espai permet veure els patis de Cadis, sense que ningú s’adoni. Un orifici i una lent projecten sobre un gran plat, dins la cambra, la imatge de l’exterior.

Les finestres del confinament són ara les lents per on es veu el que succeeix a l’exterior. Hi ha dues maneres per provocar que passin coses al teu costat. La primera és moure’t, sense parar, cercant l’acció. L’altra és aturant-se i observant, amb paciència. Aleshores, és el món que sembla començar a girar al teu voltant, i et sorprèn, amb la irrupció de múltiples esdeveniments.

Text i fotografies de Carles Domènec