Hi ha qui creu que les notícies d’esports s’haurien d’eliminar en aquests temps de Coronavirus. Hi estic totalment en contra. A mi em diverteixen les notícies d’esports, llegeixo els diaris esportius cada dia (on line i on diu llegir hauria de dir que miro alguna notícia curiosa i que llegeixo els titulars de la portada) i penso que fins i tot fan periodisme enginyós amb els titulars. L’altra cosa que em fascina és la informació meteorològica. Cada matí miro la pàgina de l’Aemet i després altres aplicacions de mòbil i les comparo. I trobo que el pitjor que s’ha fet al món és impedir que les farmàcies posin els graus de temperatura (a Olot, per sort, no són fonamentalistes i les farmàcies informen regularment de la temperatura als vinanants). Em molesta molt que el termòmetre de Portal de l’Àngel estigui espatllat o sense funcionar i admiro molt tota aquesta gent capaç d’explicar el temps i enviar les fotos des de casa i ara els vídeos. La informació climàtica i els mapes d’isòbares em meravellen. I no pel fet de no poder sortir de casa voldria que no fessin la informació meteorològica.

Ho estem passant molt puta amb tota aquesta crisi sanitària. Hi ha els morts, hi ha els malalts, hi ha la gent que perd la feina i aquells que vivim en la incertesa perpètua de com serà la nostra vida després, si podrem recuperar les feines que hem deixat de fer o si s’obriran noves oportunitats. I tots sabem que la cultura no ha importat mai a la gent d’aquest país. Però si les notícies d’esports, les del temps i el noi que ens punxa música cada nit perquè des del balcó reforcem el sentiment veïnal serveixen per fer-ho tot una mica més lleuger, per mi endavant. Que cadascú decideixi si mira o no mira els informatius o si surt a aplaudir els tres minuts justos o es queda a fer tertúlia amb els veïns de balcó a balcó.

I això no vol dir ser insolidaris i insensibles. Simplement vol dir que no ens volem tornar bojos. Jo, particularment, ja n’estic fins al que no sona de fer recompte de caiguts en la batalla. (Afegiu el gran Víctor Nubla a la llista de víctimes d’aquesta catàstrofe, potser un dels músics experimentals més importants d’Europa, un savi, un gracienc i un escriptor de primera fila). Hem d’estar confinats, d’acord, però no hem de deixar que ens vencin també la voluntat. Qui vulgui i pugui que pengi fotos dels seus menjars excel·lents, perquè veure que els fa i que pot fer-los m’alegra el dia perquè veig que els meus amics estan bé. Que qui vulgui i pugui ens digui què està llegint o quina sèrie mira, perquè això vol dir que està viu i entretenint el cervell. I que qui vulgui i pugui es diverteixi posant a parir en Cristiano Ronaldo i alabant en Messi, o a la inversa. Us asseguro que paga la pena, fent tot això no parlem de morts, de desastres, d’economia ni del puta bitxo. O cardant, o fent petons, o fent saltar les nenes amb classes de zumba impossibles, o pintant mandales o dibuixant elefants de color taronja.

Si us plau, no ens amarguem més el confinament. Cornuts i pagar el beure sí que no. Avui he baixat a llençar escombraries. Feia 9 dies que no baixava al carrer. Sobren paraules. Avui, quan el dj acabi el quart d’hora d’alegria col·lectiva em posaré unes quantes peces de Macromasa i unes quantes del Pascal Comelade. Continuem el comiat a Víctor Nubla, un home bo, a més de savi. I m’he baixat un joc de futbol al mòbil. Ja us explicaré si guanyo o no i com van les tomatigueres.