Fa dies que els diaris han canviat la secció de cultura per la de necrològiques. Ahir va caure el gran Benet i Jornet, tot i que feia molt temps que ja no hi era, quan va anunciar que tenia Alzheimer. També són agendes immenses de coses per fer a casa. O subseccions de les necrològiques que són les notícies de les catàstrofes que vénen per als diferents subsectors culturals. A Mallorca diuen de qualqú quan està abatut que “pareix la mort amb pebres”. Idò això és la puta secció de cultura.

Ahir va fer un dia espectacular. Vàrem dinar de restes a la terrasssa. Restes de mongeta tendra amb patata i ou i tonyina i restes d’arròs negre. I pits de pollstre a la planxa. I fins i tot hi vàrem sopar, a defora, amb la lluna plena i algunes estrelles que resistien als primers núvols incipents que avui ja enteranyinen el cel.  I els veïns ens han convidat a una festa!

Les diferents finques que ens envolten donen per la part de darrera a un garatge molt gran i hi ha molt espai. Fa dies que, a les vuit, un DJ posa música. Després hi ha rèpliques des d’altres balcons. Ahir dos joves varen prendre el relleu, amb bon gust músical i fins a les nou i quart del vespre i varen dir: ‘el nostre agraïment més sincer a tots els que heu de treballar demà, ho deixem aquí, però us convidem a una festa. Dijous a la nit, com que divendres és festa, proposem que tots sortiu als balcons amb la beguda que més us agradi o que tingueu a casa i fem un brindis tots plegats per ajudar-nos a passar aquests dies tan difícils. Nosaltres posarem la música’. Els aplaudiments varen ser generalitzats i amb les nenes ja estem pensant quines decoracions podrem fer per als nostres balcons. I van acabar posant aquest gran tema:

Mentre, el grup Palmira m’avisa que tenen un tema a punt gravat en ple confinament i que podeu escoltar aquí. M’agrada molt i quan més l’escolto més m’agrada. Estem en un país ple de gent que fa coses interessants i de qualitat.

He acaba de llegir el llibre de Jason Epstein sobre la indústria del llibre. Jo he tardat vint anys en fer-ho, però veient el que veig, crec que van ser molt pocs els editors que el van llegir en el seu moment. Un error. Epstein era bastant visionari i ja deia que arribarien a passar dues coses: la possibilitat d’editar directament les obres i vendre-les per internet (és el que ha fet Amazon amb molts llibres digitals) i també el futur de l’autoedició per a autors que es convertirien en editors, tal com feren alguns escriptors en el segle XIX, com Dickens, que va fundar la seva pròpia revista per publicar les seves novel·les i quedar-se tot el benefici. També va dir que tendiríem a la publicació a demanda i a la gestió de l’stock zero, però això encara ha d’arribar de forma massiva. Sigui com sigui, a causa d’aquesta crisi tothom s’haurà de reconvertir. I aquest temps d’aturada forçada i teletreball hauria d’haver servit per això: fer el salt al digital les empreses que encara no l’havien fet (crec que ara la gent consumirà molts més llibres en digital que fins ara) i pensar en reduir estructures i aprofitar els serveis del packaging. Les editorials no hauran de perdre el temps en fer els llibres sinó en decidir quins publiquen i quins no, i quins decideixen fins i tot encarregar i sobretot en vendre’ls. La supervivència passarà per encarregar fora tot un seguit de feines que suposen despeses estructurals massa grans per sobreviure: disseny, maquetació, correcció, impressió…hi haurà un mercat molt gran de free-lance que ho podran fer i les editorials hauran de reduir costos estructurals: desfer-se d’impremtes les que les tinguin, d’oficines, de naus industrials… el futur és un pis petit llogat i abandonable en qualsevol moment, un o dos bons editors de taula, dos caps de premsa i màrqueting i fer com a molt trenta-sis títols l’any molt ben pensats per encertar i mantenir aquests quatre o cinc sous. Si no es tendeix a això tot serà inassumible. O això, o el gran grup o la micro-editorial unipersonal.

Potser m’equivoco del tot. De moment, dijous festa i avui Musaka per dinar. Ja la tinc mig preparada! Visca la cuina.