Rolf Tarrach: “La hipocresia dels països amb la Unió Europea és molt gran”

El físic nuclear Rolf Tarrach, durant la videoconferència a Luxemburg.


El físic quàntic Rolf Tarrach (València, 1948) va pronunciar dijous 9 d’abril una videoconferència, organitzada pel Centre Català de Luxemburg, sobre la crisi del coronavirus. 43 persones s’hi connectaren per escoltar la xerrada. Doctor en Física, membre de l’Institut d’Estudis Catalans i de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, Tarrach fou rector de la Universitat de Luxemburg de 2005 al 2014, anys de creixement internacional d’aquesta institució.


Reproduïm aquí la videoconferència, facilitada pel Centre Català de Luxemburg, en la que destacà el posicionament de Tarrach sobre el paper que juga la Unió Europea en la crisi del coronavirus. 


Tarrach explicà que “la UE no actua més ràpidament perquè els països no volen; els que continuen manant són els països, la UE no té un president amb prou poder, com pot tenir Trump als Estats Units“, i declarà que “els països europeus reclamen a la UE que actuï i decideixi, però, al mateix temps, no deixen que faci res, és d’una hipocresia molt gran; això no és culpa de la UE, sinó dels 28 països“.


La conferència tractà el tema de la sortida del confinament, a una pregunta de l’exconsellera Meritxell Serret, des de Brussel·les. “El confinament radical és una mesura per protegir el sistema sanitari, el desconfinament haurà de tenir en compte moltes variables: l’economia no pot estar aturada indefinidament, el nombre de mascaretes i de respiradors, els medicaments que vagin sorgint“.

Un altre aspecte tractat fou la interacció entre el canvi climàtic i el coronavirus. “L’avantatja (dels científics) amb el coronavirus és que els morts es poden comptabilitzar ja, mentre que amb el canvi climàtic, això no és així“. El físic contà que “mai abans s’haurà estudiat una pandèmia d’aquesta manera tan detallada, el que ens pot preparar per futures pandèmies“.

La videoconferència, a Luxemburg.


Del cas alemany, en què la mortalitat dels malalts amb coronavirus no supera l’1 per cent, a diferència de percentatges molts més alts, que freguen el 10 per cent, en altres zones, Tarrach digué que “s’haurà de veure què passa al final, però Alemanya és un país, normalment, ben organitzat, el sistema federal funciona molt bé, no es pot comparar amb el funcionament del govern espanyol, el govern central i les autonomies es posen fàcilment d’acord a Alemanya, que té bons hospitals a tot arreu, és un país descentralitzat, amb bons hospitals a tot el territori, han distribuït els mitjans, els morts d’Alemanya eren inevitables, mentre que algunes de les víctimes de la resta de països moren per la saturació del sistema sanitari“. El científic puntualitzà que “la metodologia per comptar els morts a Alemanya també ha estat diferent, encara que els alemanys són més disciplinats i, a més, els països rics tenen més mitjans per comprar més recursos sanitaris


Les llibertats

A una pregunta sobre si la crisi del coronavirus acabarà per retallar algunes de les llibertats assolides amb la democràcia, a països com Espanya, Tarrach afirmà que “no veig un perill en aquest sentit, però sí que pot passar que la crisi provoqui canvis polítics, que no sabem què portaran“. A més, insinuà que “si la Xina se’n surt bé i els europeus i americans no, pot haver-hi gent que pensi que tenir un sistema polític com el xinès no està tan malament; espero que això no passi“.

Carles Domènec

Rolf Tarrach publicà ‘El placer de decidir’ (Ediciones B, 2016) en què s’introdueixen elements del raonament lògic i científic. A més, és autor de tres llibres més.