La pandèmia que vivim ha provocat la incorporació quotidiana d’una sèrie d’expressions. Hi ha termes que han sortit reforçats d’aquesta crisi sanitària i d’altres que han perdut força. El filòleg Pau Vidal (Barcelona, 1967), traductor al català d’Andrea Camilleri, participà aquesta setmana en una videoconferència, organitzada pel Centre Català de Luxemburg i titulada ‘Llenguatge virulent’, en la qual reflexionà sobre aquesta qüestió. Aquí resumim alguns dels seus raonaments filològics. 

El coronavirus. El Covid o la Covid.

Amb Covid, la pregunta és saber si ens referim al virus, masculí, o a la malaltia, femení. El Termcat, el centre de terminologia de la llengua catalana, creat per la Generalitat de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans, recomana l’ús del femení, amb Covid, perquè és una malaltia, però, tenint en compte que col·loquialment se sol usar el masculí, i la influència del terme ‘el coronavirus’, en masculí, també s’accepta aquest gènere.

Còvid o Covid

Molta gent pronuncia la paraula plana, encara que la recomanació és fer-la aguda. 

Les derivacions

Confinar, desconfinar, confinament i desconfinament no representen cap problema perquè segueixen el model de formació de paraules en català. 

En canvi, de l’anglès, empowerment, va derivar en dues possibilitats: empoder / apoderar. La segona fou la preferida, inicialment, per l’IEC, però va acabar corregint-ho perquè, popularment, es va preferir empoderar. 

Contagiar / Encomanar

Una paraula perdedora en aquesta crisi sanitària és Encomanar, que té un problema en la formació d’encomanament. Els mitjans de comunicació han preferit contagiar i contagi. 

Virulent o Violent

Virulent i virulència tenen a veure amb virus. Violent o violència amb una força expressada impetuosament. Sovint es confonen i es parla d’una acció virulenta, quan es fa referència a violenta. 

Vaccina

Vaccina i vaccinar són paraules que han perdut volada, si les comparem amb vacuna. 

Pau Vidal es referí al seu darrer llibre, titulat ‘Corregir mata’ (Viena Edicions), i defensà que és millor no corregir a totes hores. Més ben dit, explicà que corregir implica estar molt segur de l’esmena que es fa i s’ha de vigilar la inseguretat que pot arribar a provocar en la persona corregida. El llibre suposa una defensa de la llengua col·loquial i s’allunyar-se d’un cert purisme filològic. “Una llengua no té futur si no es parla amb altres accents i que incorpori nous parlants”, digué Vidal durant la videoconferència, i assegurà que “el català del segle XX vindrà de grups petits, que reclamaran el català tradicional, i l’acció de milers de nou catalanoparlants, les noves accions tindran més força que les antigues”. El filòleg preveu que “si el català supera el segle XXI, deixarà de tenir pronoms febles i tindrà una riquesa fonètica menor, el català serà més impur, com passa en tots els idiomes del món. És el preu que s’ha de pagar per sobreviure”.

Carles Domènec