Conta la cantant Patti Smith (Chicago, 1946), al llibre ‘M Train’ (2015), el sentiment de culpa que va sofrir després de seure a la cadira de Roberto Bolaño, durant la visita que va fer a la casa familiar de Blanes. Diu que va fer quatre fotografies de la cadira, que l’escriptor xilè ( 1953 – 2003) solia usar i que transportava allà on ell anava. Una d’aquelles Polaroides surt reproduïda al llibre. Es fa càrrec de l’heretgia de seure a la cadira de Bolaño, com “si això pogués convertir-me en millor escriptora” amb la vivència de la mort del seu pare. D’ell heretà una cadira i un escriptor. Recorda la connexió amb el progenitor que li provoca gratar la cremada de cigarreta que té la cadira. Explica que era de la marca Camel, la mateixa que John Wayne fumava. 

Una nit de Cap d’Any, l’artista recorda que es dedicà a escriure un poema de cent versos, titulat ‘Hecatomb‘, homenatge a Roberto Bolaño. S’adonà que n’havia escrit 101 de versos, i narra les dificultats d’esborrar-ne un per fer quadrar el poema. Smith ha manifestat més d’una vegada la seva admiració per l’obra del xilè.

‘Just Kids‘, en què Smith explica la seva relació amb el fotògraf Robert Mapplethorpe va guanyar el National Book Award 2010. Club Editor publicarà ‘L’any del mico’ de Patti Smith, en una traducció al català de Martí Sales. El títol apareixerà l’11 de juny i representa una nova oportunitat d’endinsar-nos en la vida de la llegenda del rock. 

Carles Domènec.