Ha mort Ana Portnoy, fotògrafa de la cultura

Retrats de la fotògrafa Ana Portnoy

Revisant les fotografies d’escriptors, editors, crítics, llibreters, traductors de l’Anna Portnoy (Buenos Aires, 1950) observem normalment el mateix estil: un mateix enquadrament del subjecte retratat, una obertura gran del diafragma per aïllar el protagonista del segon pla desenfocat, fuig de preses o il·luminacions dramàtiques. Sembla com si la fotògrafa donés importància a la persona fotografiada i es posés ella en un segon terme. I és aquesta la característica que destaca la seva extensa col·lecció de personatges de la cultura, aquesta discreció en l’acte fotogràfic.

Els qui la conegueren, en destaquen la seva senzillesa i cordialitat, que tan bé transmeten les seves imatges. A la seva web, l’autora recull unes paraules dedicades de Carlos Zanón: “Ella mira y dispara. No mueve nada de sitio, pero cuando guarda la cámara ya nada es igual. Ella como fotógrafa nunca molesta ni importuna. Pide un permiso que no le hace falta. Nunca dispara a quien no quiere. Nunca deja prisioneros y pocas veces enemigos. Ella llega, dispara y no se va nunca. Está ahí y tú lo sabes”. És una forma precisa de definir les seves imatges.

Anna Portnoy tenia setanta anys. A Barcelona, són ben pocs els escriptors que no han estat retratats per ella. Alguns dels seus treballs, exposicions i projectes es poden revisar a l’adreça anaportnoy.com

Enllacem aquí una entrada de la Revista Bearn, de Sebastià Bennasar, sobre l’exposició d’escriptors negres d’Ana Portnoy a Salamanca: https://revistabearn.com/2016/05/04/ana-portnoy-lleva-sus-retratos-criminales-a-salamanca/

Carles Domènec