Les frases breus i directes es llegeixen millor que les llargues. En canvi, si un text té un estil massa telegràfic, sense connexions lògiques, costa recordar el seu sentit global. Hi ha estudis que pregonen que la cabuda mitjana de la memòria a curt termini és de 15 mots, com indica el lingüista Daniel Cassany a ‘La cuina de l’escriptura’. Ens explica l’evolució de la mitjana de mots per frase d’una sèrie d’escriptors francesos, com George Simenon, Gustave Flaubert, Paul Valéry o Marcel Proust, i novel·les angleses, des de 1740 fins a l’any 1979. 

La forma d’escriure en piràmide inversa del periodisme clàssic, amb la informació més important al principi i els detalls al final, s’argumentava per les transmissions per telègraf perquè aquesta comunicació sovint es tallava. Així s’assegurava, com a mínim, l’arribada de la part més important del missatge. Cassany actualitza el principi i transcriu les paraules de William Zinsser (1990), que ens recorda que “la frase més important en qualsevol text és la primera. Si no indueix el lector a passar a la segona, el seu text és mort”. 

Molts adjectius connoten descripcions. La relació entre verbs i substantius és també rellevant. Molts verbs indiquen acció. “Si la proporció de noms supera amb escreix la de verds, la prosa estalvia connectors i guanya impersonalitat i objectivitat, però també agafa un registre abstracte i perd claredat”, explica Cassany. 

Al voltant de 1940, als Estats Units aparegueren els primers estudis en què es mesurava la llegibilitat dels texts escrits. Quinze anys després, el francès André Couquet es dedicà a quantificar-la. L’editor i expert en tipografia i llegibilitat François Richaudeau (1920 – 2012), autor de  ‘Cinq méthodes de mesure de la lisibilité’, n’agafà el relleu. 

Algunes d’aquestes fórmules o principis, per quantificar la llegibilitat d’un text, són: 

La fórmula de Dale-Chall

La fórmula del llenguatge simple de Rudolf Flesch 

La fórmula de Gunning

El mètode Cloze, basat en la supressió aleatòria d’una sèrie de paraules d’un text. El lector ha d’endevinar les paraules absents. 

Els estudis de Richaudeau sobre la memòria i la llegibilitat, que estudia sobre textos de grans autors, com Proust o Céline, analitzant l’estil quantitativament

Carles Domènec