No hi ha negres ni dones als camps de futbol

Platja de Palma. Mallorca. Fotografia de Carles Domènec.

Ara que la lliga de futbol es reactiva, la fotografia que il·lustra aquest text podria ser una solució per guardar la distància prudencial entre jugadors. Aquesta imatge és de l’Arenal, la Platja de Palma. Fa uns anys, es muntà una lliga amb grups d’alemanys de distints hotels. Tot molt ben organitzat. Dos grups jugaven, mentre arribaven al camp en minibusos els dos equips següents. El canvi entre partit i partit no superava els dos minuts. Els jugadors que sortien desapareixien del camp inflable en uns instants, aprofitant els transports dels equips que arribaven. Podria també ser una solució per als passatgers dels dos primers vols de Frankfurt i Düsseldorf, programats per TUI, que arribaran el dia 15 de juny a Mallorca, dins el pla pilot impulsat pel govern balear i ratificat pel govern de Madrid. Seran uns 400 turistes, que dormiran en la seva majoria, precisament, a la Platja de Palma.

Fa uns dies el New York Times publicava una interessant notícia de futbol, que fa pensar en el mural que va utilitzar el Rayo Vallecano, amb dibuixos d’espectadors, ocupant un dels gols del camp madrileny mentre aquest estava d’obres. Així s’evitava la sensació de buidor, de veure una grada sense públic. La idea no era nova. Precisament, això és el que va fer l’Arsenal fa vint-i-vuit anys, com recorda el diari de Nova York, instal·lant un mural gegantí darrere la porteria. Resulta que, el dia previ al primer partit amb el mural, durant un entrenament, el davanter de l’Arsenal Kevin Campbell s’adonà que no hi havia negres en aquella pintura. De manera improvisada, els responsables del club decidiren repintar algunes de les cares del mural, i fer-les negres. L’endemà, el partit es jugà amb els espectadors de paper, entre els quals hi havia negres.

Fotografia d’ANL/Shutterstock del mural a l’estadi Highbury, criticat perquè només inclou espectadors blancs.

Revisant fotografies històriques del mural, es pot comprovar que pràcticament tot el públic és masculí. Això va ser també objecte d’una reclamació posterior. A més, algú observà que els nins de la pintura semblaven massa allunyats dels seus pares. El pintor responsable dels canvis, que no era l’artista original, va voler afegir-hi un fan del Manchester United, segurament com a queixa per haver hagut de fer tots aquests canvis. L’Arsenal perdé el primer partit, jugat amb la gran pintura, contra el Norwich. El vicepresident del club digué que els seus jugadors ho havien fet tan malament, que va veure com una dotzena de figures pintades s’aixecaren i deixaren el camp, indignades, abans d’acabar el partit.

Carles Domènec.