L’atzar fa que m’aturi, assegut al seient del copilot, a causa d’un semàfor. Amb la finestra del cotxe oberta, veig un edifici que no té res d’especial, però alguna cosa em desperta l’interès fotogràfic. Trec la meva càmera de la funda. Per ventura, són les flors vermelles de les finestres de la segona planta, o simplement la lletjor uniforme de la façana. Trec la càmera i faig una única fotografia, abans de reprendre la marxa. Som als afores de Luxemburg, en un barri a mig fer, al costat d’un dels nous centres comercials gegantins que s’han construït a la ciutat. En el moment de pitjar l’obturador, no és abans ni després, m’adon d’un petit detall en un dels balcons: dos retrats iguals d’Elvis Presley, o d’algú que s’hi pareix, descolorits i blavosos, emmarcats i penjats en una de les terrasses, a l’esquerra i la dreta d’una de les finestres.