Diana Maskosina és fotògrafa i té l’estrany honor d’haver rebutjat la proposta de formar part de la prestigiosa agència Magnum perquè la trobà massa restrictiva. Diana és coneguda, internacionalment, pel seu projecte ‘Santa Barbara’, en què reconstrueix la seva vida i la recerca del pare absent, amb l’ajuda d’actors, fotografiant-los i filmant-los, a Moscou, Califòrnia, Palm Springs o Armènia (la terra d’origen dels seus pares). 

Diana presenta així el projecte a la seva pàgina Web: 

Amb set anys, vivint amb la meva família a Moscou, un dia la mare ens aixecà de matinada i ens digué que partíem de viatge. Era l’any 1996. La Unió Soviètica es desfeia i, amb ella, també la meva família. Partírem sense ni tan sols acomiadar-nos del pare. L’endemà aterràvem a un món nom: Amèrica. 

Inspirada per la telenovel·la dels anys 1980 Santa Bàrbara, la mare es convertí en una núvia per correu electrònic. Tenia trenta-cinc anys. En arribar a la ciutat de costa de Santa Bàrbara, es trobaren amb un senyor major que aviat esdevindria el seu marit, i que agafaria el rol del meu pare. Així és com comença la història. Amb la idea d’entrar en contacte amb alguna cosa inaccessible. 

Quinze anys després d’aquell viatge furtiu de la mare amb els seus dos fills, Diana, ja amb vint-i-set anys, es retrobà a Armènia amb Arsen, el seu pare biològic. I fou amb l’art i, en concret, amb la fotografia i la incorporació d’algunes imatges estàtiques o en vídeo de la seva primera infantesa, que remodelà la seva vida i especulà sobre el pare absent, sense retrets a la mare, a qui tractà de comprendre. És precisament el punt de vist de la mare el discurs sobre el qual es sosté el relat. 

Del projecte, en són especialment captivadores les sèries ‘Inventing my father’ i ‘Mornings (with you)’, en què dos actors en els papers d’ella mateixa i del pare dialoguen. 

Abans de fugir a Amèrica, Svetlana, la mare de Diana era una economista que malvivia durant l’esfondrament del gegant soviètic, com el pare Arsen, un enginyer que sobrevivia venent Barbies a la plaça Roja de Moscou. La desfeta de la Unió Soviètica coincidí amb la del matrimoni, provocant una absència de la figura paterna que, quinze anys després tracta d’explicar la fotografia i el vídeo.  

Carles Domènec