El director d’escena i pintor Joan Baixas ho explicà divendres durant la segona sessió del simposi internacional IF Barcelona, dedicat al teatre visual i de figures.

Sobre l’art, aquests darrers anys, s’ha carregat un gran pes academicista i, és freqüents parla-hi amb paraules com explorar i investigar. Em pareix molt noble aquesta actitud, però la poesia, en l’art, representa una qüestió central. Antonin Artaud (1896 – 1948) i Alfred Jarry (1873 – 1907) són els nostres pares, o avis. Els dos apel·len l’antiacademicisme. En l’art, som canalles, mai no hem d’oblidar el risc, riure-se’n de les autoritats i les religions, s’ha d’estar en contra d’una manera viva.

Miró i Artaud es conegueren. A Miró, hi havia dues coses que l’impressionaren. La primera era una performance d’Artaud, en un teatre de París, en què es passava tallant un tronc durant hores. Miró recordava bé el so de la destral. L’altra, foren els combats de Sumo que va veure al Japó.

Una altra connexió de Miró amb Jarry era el llibre que el primer es compra quan va arribar a París. Era Ubu roi, de Jarry. El va tenir sempre al seu estudi, durant vuitanta anys. El tenia a la taula de treball. Encara hi és, com les cendres de l’Ubú.

---

Amb la companyia Putxinel·lis La Claca, creada amb Teresa Calafell, i una quinzena d’actors col·laborà l’any 1977 amb Joan Miró amb ‘Mori el Merma’, que es preestrenà al Teatre Principal de Palma el 7 de març de 1978 i, aquell mateix any, es pogué veure al Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Alguna de les titelles d’aquell muntatge es poden veure al Museu Es Baluard de Palma.

Entrevista a Joan Baixas, publicada al diari Última Hora (17/12/2008).