Comanegra reedita el llibre clàssic de Ramon Sala, Narcís Puigdevall i el fotògraf Josep M.Melció

El 1984 un dels territoris més desconeguts de Catalunya, l’Alta Garrotxa, va assolir un dels seus cims de màxima popularitat amb la publicació del llibre Caminant per l’Alta Garrotxa, de Ramon Sala i Narcís Puigdevall, amb fotografies de Josep m. Melció. Era tot un testimoni d’un món que desapareixia a marxes forçades. El patrimoni en forma d’edificis encara és visitable (especialment un munt de petites esglésies romàniques en bona part salvades gràcies a camps de treball i a la feina entusiasta dels amics de l’Alta Garrotxa, no tant un munt de masies ja abandonades i en procés de deteriorament irreversible) i el patrimoni geogràfic és a l’abast de tothom que es vulgui aventurar pels seus corriols, però el paisatge humà ja és història. S’ha produït una substitució humana important, derivada sobretot de l’arribada d’un gruix important de neo-rurals, però aquells rostres copsats a principis dels anys vuitanta ja no tornaran.

El llibre era totalment introbable, però l’editorial Comanegra l’ha recuperat en el mateix format amb què es va publicar aleshores, amb l’objectiu de fer-lo arribar a les generacions més joves. El projecte era complicat perquè aquest llibre es va fer a imitació dels que en els anys setanta va popularitzar l’editorial Destino. Eren llibres d’alta volada cutural amb un pes molt important de les fotografies i els textos dels escriptors de l’època, uns llibres que editorialment són inviables avui en dia pel seu gran cost.

Però a can Comanegra hi havia un afegitó especial per fer aquest llibre. Joan Sala, l’editor (i a més a més president de l’associació d’editors en llengua catalana) és fill de Ramon Sala, el màxim impulsor del projecte de 1984, que va viure ben de prop. Per això era una de les persones més exultants en la presentació del llibre a la sala El Torin d’Olot aquesta tarda.

L’acte, que ha tancat el batlle d’Olot, Pep Berga, i en el qual també han intervingut Joan Tresserras i Santi Reixach, ha servit per posar en solfa el llibre, per recordar la necessitat de preservar els nostres orígens si volem preservar la nostra identitat (parafrasejant el catant Raimon) i per recordar també l’inevitable pas del temps. ‘L’Alta Garrotxa de 1984 estava més propera a l’any 1600 que a l’actualitat, i els seus habitants hi vivien en unes condicions duríssimes, sense llum, amb aigua de la font, i a molta distància del metge o de l’escola’, ha recordat Joan Sala.

Sens dubte una de les ovacions de la vesprada ha estat per a Joan Tresserras, que ja va col·laborar en el llibre original amb alguns mapes i planimetries, que ha recordat la presentació original del volum, ha explicat que aquest llibre és un clàssic i ho és perquè pàrla d’una terra de frontera amb gent desconfiada i esquerpa, però que quan s’obre et tracten com si fossis de la família’.

Pep Berga, alcalde d’Olot, ha elogiat el fet que la sala fos quasi completa en el seu aforament restringit per les mesures sanitàries “fet que demostra que la cultura és segura i que a Olot hi ha moltes ganes de cultura”; i ha explicat que ‘potser hi ha fotos de paisatges i de natura millors, gràceis a les noves tècniques, però aquest llibre conté les fotografies úniques dels darrers habitants de l’antiga Alta Garrotxa, i això el conveteix en únic i molt important”.