El cantant es demanava, ahir, com és possible que els escriptors no escriguin més relats. “Pots canviar, d’un escrit al següent, de localització, de personatges, de to, passar de la primera a la tercera persona, tot això fa que no t’avorreixis gens”, contava Miquel Serra (Eivissa, 1975), que confessava que “veure el teu text publicat, t’impressiona, em fa més respecte que els discos, imagín que perquè sóc un primerenc”.
A ‘Pendents que arribin els conqueridors’ (Empúries), l’autor combina relats llargs amb d’altres de curts. Diu que “són històries molts estructurades i pensades perquè, com en una cançó, un plantejament equivocat pot fer-te avorrir el relat”. Serra assenyalà que “n’hi ha de dos tipus: uns més autobiogràfics, que rememoren fets anteriors amb una interpretació actual, i d’altres inventats, amb un desenllaç sorprenent, sovint amb personatges internacionals”.
El músic precisà que “vaig començar escoltant cançons en anglès, després em vaig trobar amb la circumstància de crear cançons i necessitar escriure les lletres, vaig auto formar-me en l’escriptura, així vaig arribar a la narrativa, són dues maneres d’explicar amb ponts i lligams: el mateix que em mou a fer música, és el que em fa escriure en un format narratiu”.
De l’estil, Serra digué que “volia escriure de manera directa, m’irrita llegir coses amb una llengua que s’allunya de la parlada”, i posà dos exemples: “la literatura de Miquel Àngel Riera és excel·lent, però després de llegir-lo no t’entren ganes d’escriure; en canvi, els textos de Josep Pla sí que tenen un caràcter més proper”.
Amb el to dialectal del llibre, ha hagut de fer un cert equilibri amb les propostes de l’editor. “Em preocupava el grau d’intervenció, precisament per conservar aquest to directe i perquè segons quines formulacions equivalents em resultaven estranyes, però estic d’acord amb la feina de l’editor”, afirmà.
El mes vinent, Miquel Serra editarà el disc ‘Cançons de Joan Serra’, a partir “d’un caramull de cançons que va deixar el meu germà”. Precisament, la coberta del llibre és una il·lustració de Joan Serra. A més, té pensada la gravació d’un nou disc durant els mesos de maig i juny.
Carles Domènec
Sinopsi segons l’editor:
L’univers fascinant del músic Miquel Serra s’expandeix en el seu primer llibre de relats.
Pendents que arribin els conqueridors, el primer llibre de relats de Miquel Serra, ens acosta a l’imprevisible univers creatiu d’un dels músics més singulars i personals de l’escena catalana actual. L’ascens i caiguda del millor tastador de formatges del món, un fanàtic dels superherois a la Polònia comunista, un mort que és espectador de la seva vetlla, un dilema amorós de difícil solució o una reveladora sessió de teràpia són relats travessats per l’insòlit, amb què Miquel Serra erosiona la realitat fins a tocar l’absurd o el grotesc. Aquests es van alternant amb altres contes que ens transporten a la infància illenca de l’autor amb una gran força evocadora i emotiva, enduts sempre per un plaer de narrar permeable i juganer. Finalment, a «Les rutes de Moondog», el dietari d’un accidentat cap de setmana d’actuacions, fa girar amb ironia la cara B de l’escena musical catalana alhora que ens obre la porta a la interioritat de Miquel Serra com a artista.
Al programa ‘Els Entusiastes’, Miquel Serra parla d’alguns dels indrets que protagonitzen alguns del relats del llibre, com la casa familiar a la Morlanda.
Bearn 