És un joc sonor que origina, de la mateixa pronuncia, dos significats diferents, en realitat complementaris. La vie est méchante: la vida és desagradable, violenta i insubstancial. La vie aime et chante: la vida és un cant a la curiositat, a l’amor per la mateixa vida, a les oportunitats. La cara A i la cara B del nostre disc es diuen igual, però s’escriuen diferent. Tots podem explicar versions oposades i, en el fons complementàries, de la nostra vida. Podem aplegar les coses més positives i construir un relat optimista, o concentrar-nos en les pitjors circumstàncies i muntar un discurs negatiu de la mateixa existència.

Com en aquesta fotografia: una casa del barri residencial de Kirchberg, una zona plena de cases unifamiliars, amb cotxes de luxe, jardins particulars sense portes ni tanques, passejos sense papers a terra, i murs sense pintades. Tot és nou i ric en aquests terrenys guanyats al camp. A la casa de la imatge, a la façana lateral, hi ha una petita finestra amb vistes depriments a una carretera en obres. De lluny, quan el capvespre anuncia foscor, uns senyals d’alerta semblen tres horribles humanoides, de cap groguenc i vestit a retxes. La banda sonora dels frens dels autobusos nocturns xiscla discontínuament, mentre els vehicles, camí de l’autopista, s’allunyen de la ciutat dels bancs d’inversions i les institucions europees.

Carles Domènec