El periodista Toni Cruanyes -ara rostre ben conegut per la presentació nocturna del Telenotícies-  va publicar el febrer del 2013 el llibre Un antídot contra l’extrema dreta, l’obra amb què la tardor anterior va guanyar el premi Joan Fuster d’assaig, un dels més prestigiosos del seu gènere, que atorga la mítica editorial 3 i 4. El llibre, llegit ara en ple auge de la guerra amb l’Estat Islàmic, amb afiliacions cada vegada més nombroses a la yihaad i amb un gran èxode de refugiats sirians, agafa encara si cal més sentit (això no disculpa que un servidor hagi arribat tard a la lectura, simplement explica que és un llibre que no ha envellit gens pel que fa a l’essència).

De lectura molt àgil, sorgit de l’observació directa de les campanyes de Le Pen que el periodista va cobrir per a la televisió de Catalunya quan era corresponsal destinat a França, el llibre fa primer una anàlisi del que és l’extrema dreta, la seva popularització i extensió i alerta de la multiplicitat de formes que es troben a tota Europa. Internet és la plataforma ideal on s’apleguen i els seus resultats, cada vegada més sòlids, han obligat a partits que no ho són pas, a adoptar una part dels seus discursos i per tant han aconseguit influir en l’agenda política de molts països.

Cruanyes distingeix entre grups -els menys, però a la vegada fortament mobilitzats i de caràcter molt violent- de caràcter neo-nazi o neo-feixistes i els grups més antiislàmics i per tant amb un discurs més xenòfob que no pas amb una identificació amb els ideals del nacionalsocialisme. Sigui com sigui, tant uns com altres han crescut de forma exponencial en els darrers temps i conformen aquesta nova Europa que ara s’ha d’enfrontar a una de les pitjors crisis d’arribada de refugiats. Cal dir que aquest fenomen, així com els atemptats contra la seu de Charlie-Hebdo, han reforçat la postura de la dreta convencional en contra de la immigració i han donat de cada vegada més arguments als partidaris de la laicització dels Estats i el control dels immigrants i per tant, bona part dels arguments extrems estan sent adoptats per partits que no ho eren.

En el llibre Cruanyes també fa una anàlisi molt acurada del procés de ghettització constant, de com els projectes de cases barates per als treballadors a les perifèries de les grans ciutats, s’han convertit en els llocs d’habitatge de molts immigrants que mantenen les tradicions dels seus llocs d’origen i a la vegada es dediquen a activitats de l’economia perifèrica per a sobreviure, i ens alerta també de les febleses a l’altre extrem de l’arc parlamentari: la cultura del multi.

I és clar, de receptes per frenar un procés com aquest no n’hi ha gaires, però el periodista advoca per damunt de tot per la informació objectiva, veraç i adulta, com una de les maneres de situar el problema damunt la taula. I no s’està de tocar la cresta als companys de professió que de vegades no hem sabut què fer i com informar-ne. En definitiva, un llibre valent, ben escrit, que fa una bona anàlisi de la problemàtica i que paga la pena de llegir perquè, per desgràcia, el problema va a més.

SEBASTIÀ BENNASAR

Un antídot contra l’extrema dreta

Toni Cruanyes

3i4. València, 2013.