Un futur lector de Baltasar Porcel (Andratx, 1937 – Barcelona, 2009), que no l’hagi llegit encara i visiti l’exposició sobre l’autor que s’acaba d’inaugurar al Palau Robert de Barcelona (i que l’estiu visitarà el CaixaForum de Palma), hi descobrirà un univers vital i contemporani, un món literari complex, una personalitat astuta de poble i individualista, l’entrevistador audaç de Serra d’Or i Destino (revista que arribà a dirigir, on s’enfrontà amb els mentors Josep Vergés i Josep Pla). Hi trobarà mostres de les habilitats socials del personatge, i les intenses relacions amb Jordi Pujol, Joaquim Molas i Josep Maria Castellet.

El comissari Julià Guillamon ha optat per un muntatge molt visual, que evoca moments de l’univers de Porcel, com les migracions a Cuba del pare, el padrí i l’avi, o el contraban del seu oncle, transcrit a la novel·la Els argonautes (1968). A una sala hi pengen maquetes de vaixells del sostre, amb noms de bucs que surten a les novel·les marineres. Solnegre (1961), Cavalls cap a la fosca (1975), El divorci de Berta Barca (1989), El cor del senglar (2000), Olympia a mitjanit (2004) i la darrera Cada castell i totes les ombres (2008) són algunes de les obres recreades al muntatge. La contenció amb el món del poder del periodisme de Porcel sembla evitar-se a les novel·les, amb discursos plens de sarcasmes, més directes, durs, càustics i rotunds.

L’exposició conté detalls significatius del tarannà de Porcel, com un sobre adreçat al pare, amb retalls de diari on hi surt l’autor i que confirmen que el fill triomfa públicament a Barcelona i participa activament als principals saraus literaris del país.

La mirada del fotògraf Toni Catany s’entrecreua amb el periodista Porcel, al viatge de 1968 per Israel i Egipte, pels escenaris de la Guerra del Sis Dies, i que serví per publicar una desena de reportatges a Destino, més dos llibres. Darrere el posat reservat del fotògraf esteta, els retrats demostren que la mirada no és tan innocent com sembla, com la d’un retrat de Porcel amb Llorenç Villalonga a una teulada d’una casa del centre històric de Palma, on l’àngel rebel es situa en un pla superior i l’actitud del jove impetuós i imparable no es correspon amb el posat defensiu del sènior. La composició fa recordar el gimnàs a casa de Villalonga, on el jove Porcel s’exercitava. Ara que la fundació de Catany es desencalla, i finalment serà una realitat a Llucmajor, potser és el moment de pensar en el projecte de Fundació Baltasar Porcel, un projecte encara incert a la localitat d’Andratx, en un edifici que primer s’ha d’esbucar.

En una entrevista gravada l’any 1978 per a Televisió Espanyola, Porcel afirma que “em fa por morir, després de la mort, no hi ha absolutament res”, sentència que contrasta amb l’ambició per la immortalitat literària de l’escriptor, cercant novel·la a novel·la escriure el seu ‘Guerra i Pau”. A l’espera d’un recull d’entrevistes que configurin la biografia, que prepara el periodista Sergio Vila-Sanjuán, l’exposició ens anima a la lectura de les obres de l’autor, peça fonamental de la literatura europea de la segona meitat del segle XX. Les seves opinions, com a columnista i conferenciant, sempre afegien una visió inèdita dels fets, un lluminós context històric i cultural, i un pèl de provocació, de qui es passà la vida cercant rivals al mateix nivell intel·lectual, per interpretar la vida.

Carles Domènec