Fa ja onze anys -gairebé dotze- va aparèixer una antologia poètica que sota el nom de Els Imparables, agrupava una bona embosta de poetes de tots els territoris de parla catalana. En formaven part (i espero no deixar-me’n cap) en Joan-Elies Adell, en Sebastià Alzamora, n’Hèctor López Bofill, en Lluís Calvo, la Maria Josep Escrivà, en Manel Forcano, en Txema Martínez Inglés, n ‘Isidre Martínez Marzo i la Susanna Rafart. Les trajectòries de cada un d’ells és força coneguda i la majoria s’ha consolidat en el panorama literari en català -tot sovint alternant la poesia amb altres gèneres-. Sense cap mena de dubes la Susanna Rafart és una de les poetes més reconegudes de les lletres catalanes contemporànies i una de les imparables que més fidels s’han mantingut a la poesia, com palesen els cinc poemaris apareguts d’ençà de la sortida al carrer de l’antologia que els va visibilitzar en el panorama literari català.

Fruit d’aquesta “consagració” és el dossier central que la revista Caràcters li dedica en el número 72, que ahir vespre es va presentar a Barcelona, en concret a la llibreria Ona del barri de Gràcia. Competint contra el Barça i convençuts que el producte que fan és d’extrema qualitat, la directora de la revista, Begonya Pozo, el conseller de redacció Francesco Ardolino i la mateixa Susanna Rafart, presentaren el número de la revista.

Ardolino va destacar el fet que “aquesta és l’única revista de llibres en paper que hi ha ara mateix” i va destacar-ne la vocació de servei als Països Catalans “des de la valencianitat estricta de la revista” -cal recordar que està lligada a la Universitat de València i al seu sistema de publicacions-. Ardolino va destacar precisament el paper importantíssim dels dossiers “com a primera aproximació crítica a molts dels nostres autors vius que sovint no tenen més que això”, en una crítica implícita als escassos treballs acadèmics que es dediquen a les obres dels autors vius de la nostra literatura.

Per la seva banda, Pozo va destacar algunes de les seccions de la revista i com “l’estructura de la maqueta de vegades és molt fixa i això sempre implica un joc entre col·laboradors i redacció” i no va voler incidir en els problemes de distribució que es troben. “Moltes de vegades aquesta revista ha estat un objecte de lluita constant amb les administracions del país perquè la Universitat s’ha mantingut sempre fidel a la llengua. Ara sembla que les coses van millor”, explicà també referint-se al paper resistencial que ha tingut moltes vegades la publicació.

El moment màgic de la nit el va posar la poeta quan va explicar què suposava per a ella formar part dels escollits com a dossier de la revista i quan va recitar alguns dels poemes dels seus darrers llibres.

En definitiva, una festa de la cultura que va aconseguir crear una màgia peculiar. A despit del Barça.

SEBASTIÀ BENNASAR