Si algun dia aquest país de nom plural que diu el poeta Gabriel Sampol arriba a ser normal, algú farà una història de l’edició i es trobarà amb una editorial de Mallorca, radicada concretament a Pollença, que avui per avui és la que més autors portuguesos ha incorporat a la literatura catalana. Es tracta de El Gall, que ha traduït la poesia d’Eugenio d’Andrade, el clàssic Humus de Raul Brandão, la primera novel·la de Dulce Maria Cardoso, llibres de José Cardoso Pires, el gran clàssic Eça de Queirós, una obra de teatre de Gomes de Amorim, la darrera novel·la traduïda al català -que sapiguem- de l’imprescindible Antonio Lobo-Antunes (Ahir no et vaig veure a Babilònia) un llibre de poemes de Maria do Rosário Pedreira o l’estrena en la ficció de José Luis Peixoto. Ara incorpora amb Històries falses, un conjunt de relats breus que tenen com a teló de fons els grans filòsofs de l’antiguitat, a Gonçalo M.Tavares a la seva nòmina d’autors traduïts gràcies a la tasca en aquest cas d’Antoni Xumet, un dels traductors habituals de la casa (altres traductors dels llibres portuguesos: Anna Cortils, Marta Ferré, Gabriel Sampol, Joan Casas). Amb aquesta incorporació, El Gall ja compta en el seu catàleg amb tres dels escriptors més importants de l’actual narrativa portuguesa (posterior a la generació de Lobo-Antunes i companyia): Dulce Maria Cardoso, Peixoto i Tavares (al meu entendre per tenir la plantilla completa li faltaria en João Tordo, en José Eduardo Agualusa -angolà-portuguès-, Mia Couto, Valter Hugo Mãe, Ondjaki, Jacinto Lucas Pires, Ana Teresa Pereira  i dels sèniors la Lídia Jorge, però la literatura portuguesa de gran qualitat és infinita).

Gonçalo M. Tavares (1970) és avui per avui l’escriptor amb més projecció internacional de Portugal de la seva generació. Viatge a l’Índia, publicat en català per l’editorial Periscopi,  per exemple, ha estat traduït a 45 idiomes, però la recepció de Tavares en català -igual que en castellà- ha estat escassa i s’ha degut sempre a l’esforç d’editorials petites. Així les coses, l’editorial Témenos va publicar El senyor Brecht, una de les peces que formen part del conjunt O Bairro i Periscopi l’esmentat Viatge a l’Índia. Pero Gonçalo M.Tavares és una màquina de produir excelses obres de tots els gèneres fins a formar un corpus total de 34 obres publicades des del 2001 ençà.

Aquests contes que ara ens ofereix El Gall en la traducció de Xumet es varen publicar originàriament el 2005, tot i que abans ho havien fet de forma esparsa en diferents publicacions i mitjans. En les històries, Tavares juga amb la tradició dels pensadors clàssics -sobretot grecs i orientals, tot i que trobem uns història medieval i una de Marc Aureli- per mostrar-nos possibilitats, reflexions, canvis possibles amb les històries que ens ofereix. L’estil és senzill però en molts de casos la prosa busca acostar-se a l’essència del pensament i aquí la traducció ha estat encertada, mantenint determinades complexitats de la sintaxi que ajuden a crear la bellesa d’un llibre que és del tot recomanable. Els girs finals en moltes narracions, la intensitat del pensament que traspuen i la bellesa i harmonia que aconsegueix crear Tavares -i també l’edició, generosa en paper i en cos de lletra- fan que la seva lectura sigui un petit plaer que et deixa reflexionant molt més enllà del temps de la lectura,

Com a mostra podem observar el final del darrer dels contes, dedicat a l’existència o no de la tercera gran obra d’Homer: “Per això, probablement el llibre més cercat de la història, es trobi entre una família de camperols, persones senzilles i analfabetes. Si encara no s’ha trobat és perquè qui cerca investiga a biblioteques, a llocs nobles i cultes”. La brutalitat de la sentència, el gir cap al qual va conduint el lector amb una senzillesa admirable, fan que Gonçalo M. Tavares sigui una d’aquestes lectures que mai no cansen. Per descomptat, aquesta no deixa de ser una obra menor de l’autor, però a Tavares no li hem llegit res que no tingui una grandíssima dignitat. Perquè per a ell la literatura és molt més que un ofici, és una forma de vida i a les formes de vida no se les pot trair.

SEBASTIÀ BENNASAR

Històries falses

Gonçalo M. Tavares.

El Gall Editor.

Traducció d’Antoni Xumet

75 pàgines.