Jordi Borràs, periodisme contra l’extrema dreta

Si aquest fos un país normal, el periodisme d’investigació el farien els mitjans públics. O com a mínim no hi posaria emperons i recolliria, amplificaria i debatria les bones investigacions fetes pels periodistes. Però aquest no és un país normal i el periodisme d’investigació ha estat pràcticament bandejat dels mitjans públics (la gran excepció són els documentals sobre memòria històrica) i és inexistent als mitjans generalistes, que no tenen ni espai ni mitjans ni ganes de fer-ne. Davant d’aquesta perspectiva, quin futur li espera a l’essència del periodisme (ja sabeu, aquell ofici que s’entesta en explicar als ciutadans tot allò que no es vol que els ciutadans sapin)? Doncs ara per ara la resposta sembla clara: el periodisme digital i els llibres.

Si bé en un primer moment semblava que els mitjans digitals competien per ser més ràpids que ningú, ara el periodisme digital ha trobat un nínxol important en oferir notícies pròpies, exclusives i enfocaments singulars que han donat una segona vida a l’ofici (gairebé mai amb prous resultats econòmics, però aquesta és una altra qüestió). Pel que fa als llibres, el nostre és un país que encara no té gaire tradició de publicació de periodisme en format de llibre (és molt anglosaxó), però alguns models van canviant el paradigma. Un d’ells és al col·lecció Periodistes que edita Saldonar en col·laboració amb el Grup de periodistes Ramon Barnils i que ara ha arribat al seu cinquè títol: Desmuntant societat civil catalana, de Jordi Borràs, conegut fotoperiodista especialitzat en la denúncia de la pervivència de l’extrema dreta a casa nostra.

SCC1

El llibre, de lectura imprescindible, parteix d’una tesi que demostra a bastament: els vincles evidents i explícits de l’entitat Societat Civil Catalana -la plataforma unionista creada per intentar fer el contrapès a l’Assamblea Nacional Catalana- amb l’extrema dreta.  A través d’una extensa documentació i d’una investigació ben rigorosa, el lector va seguint el periodista Borràs en el seu intent per clarificar qui són les persones que formen part de l’entitat i la seva vinculació amb altres grups. I així, descobrim que la presència d’elements de l’extrema dreta a Societat Civil Catalana -un moviment que volia ser transversal i que va captar socialistes i alguns dissidents de Podemos en l’intent de compensar la seva deriva a la dreta- va molt més enllà de la casualitat: un bon nombre de dirigents de l’entitat vénen de moviments neonazis i franquistes, tenen contactes amb l’Alba Daurada grega o participen en actes de Democracia Nacional, trobades de combatents de la División Azul, homenatges franquistes arreu del territori o exaltacions a Blas Piñar a les xarxes socials que acaben amb el famós Arriba España.

Borràs incideix també en el finançament de l’entitat i no defuig de convertir-se en part protagonista de la història. En determinats moments opta per una primera persona a principis de capítol que ens humanitza el contingut de la investigació i ens el fa proper, amb tots els riscos i els preus a pagar pel que fa a la seguretat personal. El resultat és un llibre interessantíssim, amè, ben redactat i que posa al descobert no només els entramats del grup sinó també els silencis còmplices del periodisme institucional i de bona part de la classe política que hauria d’estar denunciant aquests lligams.

El fotoperiodista insisteix: que ningú no busqui cap rapats vestits amb botes entre aquests militants d’extrema dreta. No, són molt més perillosos. Són els de vestit i corbata. Com explica ell mateix: “SCC no és una associació d’extrema dreta. És una cosa molt pitjor. SCC és una entitat que pregona i reivindica valors democràtics tot i estar codirigida, impulsada i gestada per militants de l’extrema dreta amb noms i cognoms. No es tracta d’activistes utradretans que s’han “infiltrat” a l’associació, com s’ha insinuat de vegades, sinó de la convivència entre sectors d’extrema dreta i d’altres de pressumptament progressistes que no només han tolerat aquest vincle sinó que l’han ocultat i fins i tot l’han justificat des del naixement mateix de l’associació”.

SEBASTIÀ BENNASAR

Desmuntant societat civil catalana.

Jordi Borràs.

Saldonar, 2015.

221 pàgines.



Categories:Llibres

Etiquetes: , ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: