LA PUTA PASTA D’EMILI BAYO

Emili Bayo (Lleida, 1961) és un d’aquests escriptors que van bastint una obra sòlida, amb molt de fonament i que malgrat tot no ocupen el paper de centralitat que la seva immensa qualitat es mereixeria. Autor d’obres imprescindibles com L’edat de les paraules, en els darrers temps ha obtingut un major ressò i se l’ha pogut veure una mica més per les pàgines literàries gràcies a Puta Pasta, la novel·la que va guanyar el darrer premi Crims de Tinta i que ara ha publicat RBA/La Magrana a la revifada col·lecció La Negra.

Puta Pasta és, com manen els canons de la bona novel·la negra, una novel·la de perdedors que a la vegada homenatja alguns dels clàssics del cinema negre (que a la vegada s’alimenten de l’estètica de les novel·les primigènies del gènere, les dels anys 30 americans). En aquesta novel·la ens trobem amb un negre literari que sobreviu com pot -estam en plena crisi, en ple estiu, Espanya acaba de guanyar el mundial- que té al davant l’oportunitat de fer-se amb dotze milions d’euros que guarda un diputat a casa seva. Diner negre provinent, és clar, de les pilotades immobiliàries.

A partir d’aquí en Marc Tramós -protagonista de la novel·la i veu narrativa en dues de les seves parts amb una primera persona potent, ben travada, que ens aporta molta informació important del personatge i que a més a més permet el cinisme dels diàlegs i el punt d’humor imprescindible i que Bayo maneja amb mestria- s’haurà de moure en la disjuntiva de si fer o no l’assalt a la casa del diputat i a les conseqüències que es poden derivar de les seves accions.

Lògicament, Bayo utilitza tots els recursos al seu abast per crear una novel·la de primer ordre: la femme-fatale i la dona angelicatta reconvertida; el policia-heroi que actúa com a contrapunt del personatge; el funcionari eficaç i el periodista desballestat per l’alcohol. Tot en una Barcelona que es mou des de la cofurna de Lletraràs, seu de l’empresa del nostre amic Tramós, al Paral·lel, fins a Pedralbes o les grans mansions de la carretera de l’Arrabassada.

En definitiva, Bayo ha trenat una envejable novel·la negra que demostra que en la superabundància de producció dels darrers temps hi ha alguns productes d’altíssima qualitat. I ho fa defugint d’investigadors privats, de novel·les de procediment i de la majoria dels tòpics que abunden en els nostres dies. Una novel·la de perdedors que manté una altíssima ambició literària durant tot el llibre i que s’ha convertit en una de les sorpreses majúscules d’aquest narrador de fons que busca la centralitat.

SEBASTIÀ BENNASAR.

Puta Pasta

Emili Bayo

RBA/La Magrana, 2015



Categories:Llibres

Etiquetes: , ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: