Xavier Vernetta (Barcelona, 1956) és un narrador de trajectòria consolidada. Ha alternat l’escriptura per als més menuts amb les obres per a adults i ara s’acaba d’endinsar per primera vegada en l’escriptura d’una novel·la negra, Qui em vol fer mal? publicada per Edicions Saldonar.

En aquesta obra, una jove mossa d’esquadra -òrfena de pare policia i amb mala relació amb la seva mare- veu com maten el seu amant d’una nit mentre ella és a la dutxa. Es tracta d’un italià aficionat a l’art que pertany a una important nissaga veneciana, la qual cosa obligarà a la nostra protagonista a viatjar fins a la Ciutat dels Canals. Aquí és quan constatarem que l’ombra d’aquesta pèssima escriptora anomenada Donna Leon és allargada.  Vernetta ens passeja per la ciutat dels canals en hivern aconseguint bones atmosferes i bones descripcions i incrementant el misteri i el ritme de la novel·la, però així mateix ens deixa igualment un reguitzell de tòpics sobre la ciutat que no molesten però que potser es podrien moderar.

En general la novel·la està ben trenada i és molt interessant. Hi ajuda una molt bona primera persona, versemblant, ben trenada, potent, que fa albirar futures aparicions de la protagonista de l’obra, la policia Lina Torres. Uns secundaris ben construïts, múltiples perspectives apuntades -la urbanitat, la sexualitat, el matrimoni i la maternitat i la crisi- acaben de conformar una obra interessant on el misteri per la resolució del crim va guanyant enters a mesura que s’avança en la lectura i la Lina es converteix en una molt bona companya d’aventures per al lector.

El que no m’ha agradat de la novel·la és la resolució final. L’he trobadada forçada i precipitada i sobretot sense cap mena d’explicació que la faci versemblant. Sembla que hi ha hagut una certa precipitació, un cert abandonament del text, com si l’autor se n’hagués cansat o no hagués pensat massa com resoldre un text amb virtuts molt interessants. Tot i això, la novel·la fa de bon llegir.

SEBASTIÀ BENNASAR

Qui em vol fer mal?

Xavier Vernetta

Saldonar, 2015.