Quan un mestre com en Xavier Aliaga assegura que un llibre és bo i impactant una de les millors coses que es poden fer és córrer a llegir-lo. No sol equivocar-se. Reconec que arribo tard (com tantes vegades) a un d’aquests llibres impactants -com ho són la immensa majoria dels publicats per Saldonar en la seva col·lecció Periodistes. Es tracta de Els senyors del boom de la Gemma Garcia Fàbrega, una anàlisi demolidora de com la crisi econòmica, el sector del totxo i els diners estan estretament lligats i com aquesta crisi i la bombolla immobiliària ha acabat per a sempre amb el model de caixes d’estalvi dels Països Catalans.

Passa poques vegades que la informació econòmica és atractiva per al comú dels lectors. Els que habitualment saltem les pàgines salmó dels diaris (quan n’hi havia) i els que no comprem d’habitud la premsa econòmica -i no val fer la pregunta sobre si queden compradors de premsa, del tipus que siguin- tenim una certa recança a la lectura de la informació econòmica perquè el llenguatge sempre sol estar carregat de tecnicismes. La Gemma Garcia, en canvi, sap que el deure primer d’un periodista és el d’informar els seus lectors i per tal de poder fer-ho, converteix el desgavell urbanístic, polític i social dels darrers quinze anys a casa nostra en quelcom mengívol. És tant així que a mesura que passes les pàgines del seu treball la indignació del lector és creixent, això vol dir que no només ho ha entès tot, sinó que se sent estafat i enganyat per tot un seguit d’homes amb noms i cognoms que malgrat haver deixat amb el cul a l’aire el sistema econòmic i moltes persones entrampades, continuen manant molt.

La Gemma Garcia ha centrat els casos en nou exemples molt concrets i ha anat traçant el mapa del desgavell. Des de la Costera governada pel supercacic Rus fins a la monstruositat de Marina d’Or, passant per València, les Illes Balears -sensacional el capítol dedicat a Vicenç Grande i el grup Drac, que va comportar la pràctica desaparició de Sa Nostra, absorbida per un banc i del Reial Club Esportiu Mallorca- i Catalunya. Periodisme d’investigació, periodisme de dades que demostra unes quantes coses: la connivència entre el poder econòmic i el polític; la pervivència de les anomenades portes giratòries; l’elevat grau de corrupció i que la dació en pagament és una practica comuna.

Aquesta és la causa de la major de les indignacions. La major part dels empresaris entrampats en la bombolla immobiliària, varen poder sortir-se’n donant terrenys i immobles a les caixes i bancs que els havien finançat i que es quedaren tots aquests actius. Els mateixos bancs i caixes que són al darrere de la immensa majoria dels desnonaments dels ciutadans que, amb els seus diners, els han rescatat. N’hi ha com per calar foc!

Necessitem més llibres com els de la Gemma Garcia. Ho explica magistralment bé Xavier Vinader en l’epíleg del llibre, on es fa un repàs de com ha estat la informació econòmica a la premsa: cal ser molt valents per poder fer periodisme d’investigació en el món econòmic. Precisament aquests llibres són els que ens calen. Ara entenc a la perfecció el mestre Xavier Aliaga i només cal donar les gràcies a la Gemma Garcia per haver-lo escrit, a Saldonar per la valentia de la publicació i al col·lectiu de periodistes Ramon Barnils per buscar sempre, o intentar-ho, la veritat, i per no deixar-se silenciar.

SEBASTIÀ BENNASAR.

Els senyors del boom

Gemma Garcia Fàbrega

Saldonar

Octubre de 2014