Maria Antònia Oliver es queixava ahir en rebre el premi d’honor de les LLetres Catalanes de la poca visibilitat de les dones, especialment les més joves. Agafant el seu repte, ens atrevim a proposar-vos una llista subjectiva de dones narradores que cal seguir en l’actual narrativa catalana. Totes són nascudes entre el 1960 i el 1980 i segur que ens en deixem fora, però vagi per endavant la voluntat d’aportar i de sumar.

L’actual narrativa catalana està passant per una doble revolució. D’una banda les dones estan prenent un protagonisme per les seves propostes agosarades i innovadores, i d’altra banda s’està produint una descentralització territorial important a la qual han ajudat també l’aparició de múltiples editorials independents. Des de Bearn i amb tota la modèstia, intentam donar pistes sobre algunes de les narradores que cal seguir arreu del territori. Segur que ens en deixam fora, però la nostra voluntat és contribuir a visualitzar noms de dones nascudes entre el 1960 i el 1980 que marquen pautes i camins i que conviuen amb les nostres sèniors, que estan en plena forma. Per no fer parts i quarts, l’ordre és purament alfabètic.

-MÒNICA BATET (1976). Al nostre entendre hi ha un abans i un després d’haver llegit aquesta escriptora, filòloga, que treballa com a professora de català a la Universitat Rovira i Virgili. La seva darrera creació és Néu, ossos blancs i alguns homes més valents que els altres, publicat per Meteora a finals del 2015 i sense cap mena de dubte un dels millors llibres de l’any.

-BLANCA BUSQUETS (Barcelona, 1961). Aquesta perodista vinculada a Catalunya Ràdio acaba de tornar a Proa amb la seva vuitena novel·la i és una de les nostres autores més internacionals. El text en qüestió és Jardí a l’Obaga.

-NÚRIA CADENES (1970). Nascuda al principat, la major part de la seva vida professional l’ha desenvolupada a València on va ser periodista de El Temps i ara dirigeix la llibreria 3 i 4. Després de l’aclamada El banquer (Edicions 1984) acaba de guanyar el premi Crims de Tinta i apareixerà el seu llibre nou de cap al mes de març.

-ESPERANÇA CAMPS. La ciutadellenca (1964) és actualment la consellera de Cultura del Govern Balear, però ha treballat més de vint anys com a periodista al Canal 9. Després del reconeixement de la crítica i públic, aquest 2015 i principi de 2016 s’ha abocat a la novel·la negra amb La cara B (Llibres del Delicte) i L’illa sense temps (Meteora).

-NEUS CANYELLES. La mallorquina nascuda el 1966 és una narradora molt sòlida i amb una obra molt personal que combina el relat breu i la novel·la. Precisament són els seus contes els que li van donar la seva màxima visibilitat el 2013 quan va guanyar el premi Mercè Rodoreda amb Mai no sé què fer fora de casa.

-ANTÒNIA CARRÉ-PONS. Si havia mostrat el seu bon estat de forma el 2014, el 2015 ens ha ofert un dels llibres de l’any: És l’amor que mou el cel i les estrelles publicat per Meteora. Aquesta egarenca del 1960 es doctora en filologia catalana i especialista en literatura medieval.

-ANNA CARRERAS (Barcelona, 1977). La trobem habitualment a la premsa on fa uns articles poètics de primer ordre. Escriptora complexa i arriscada, es dedica actualment a la traducció. Acaba de publicar a El Cep i la Nansa el llibre Ombres franceses.

-MARINA ESPASA (Barcelona, 1973). L’hem vist fer de tot en el món de la cultura, a la televisió per exemple, parlant de llibres. Ara n’escriu al diari Ara. És guionista, periodista cultural, traductora i després de debutar amb La dona que es va perdre ara ens arriba a L’altra Editorial el llibre El dia del cèrvol.

-LAIA FABREGAS (Barcelona, 1973). Publica habitualment en català, castellà i neerlandès. Està vinculada al projecte del Laboratori de Lletres i la seva darrera novel·la és Dies de cel groc  (Amsterdam, 2013).

-EMPAR MOLINER. (Santa Eulàlia de Ronçana, 1966). És potser la cara més visible de tota aquesta nova fornada d’escriptores. Apareix habitualment a la televisió i escriu a la premsa diària i ha publicat alguns reculls de contes. Amb La por acaba de guanyar el premi Mercè Rodoreda.

-ANNA MONER (Vila-real, 1967). Aquesta artista polifacètica que ha exposat nombrosa obra i ha escrit d’art en nombroses publicacions, aquest any s’ha guanyat el favor de la crítica amb El retorn de l’hongarès, publicada per Bromera.

-BEL OLID. Mataronina del 1977, actualment és la presidenta de l’associació d’escriptors en llengua catalana. Imparteix docència i se la pot veure com a tertuliana en diferents mitjans de comunicació. Els seus contes de La ala reputació (Proa) li varen valdre el premi Roc Boronat. A principis de març treurà el seu nou llibre.

-LLUCIA RAMIS (Palma, 1977). És periodista i escriptora. Col·labora habitualment a “La Vanguardia”. El seu darrer llibre, publicat el 2013 és Tot allò que una tarda morí amb les bicicletes, publicat per Columna. El 2010 havia guanyat el premi Josep Pla amb Egosurfing.

-TERESA ROIG (Igualada, 1975). Roig ha anat evolucionant en diferents registres i ha passat pel thriller d’espies, la comèdia o les grans històries amb Barcelona com a teló de fons. El darrer treball que que ens ofereix, d’aquest 2015, és La Merceria (Columna).

-MARTA ROJALS (La Palma d’Ebre, 1975). Potser el cas d’aquesta arquitecta és paradigmàtic perquè amb dues novel·les ha revolucionat el panorama literari català. L’altra, del 2014, és la darrera obra de ficció de la nostra Salinger.

-MAITE SALORD (Ciutadella, 1965). Actualment és la presidenta del Consell de Menorca. Ha tingut una llarga trajectòria política que no li ha impedit fer una obra de gran profunditat. L’alè de les cendres (Arrela, 2014) es la seva darrera obra públicada.

-TERESA SOLANA. Barcelona, 1962. La creació de la seva parella de bessons amb molt de morro i falsos detectius privats li va obrir la porta de la connexió amb el gran públic. És traductora i acaba de publicar Campanades de boda a Edicions 62.

-TINA VALLÈS. Barcelona, 1976. Filòloga, es dedica a la traduccció i la correcció. Després d’uns llibres de contes molt interessants el 2013 es va consagrar en el gènere amb la publicació de El parèntesi més llarg, el llibre que li va valdre el premi Mercè Rodoreda de la nit de Santa Llúcia.

-MURIEL VILLANUEVA. Nascuda el 1976 a València és professora de l’Ateneu Barcelonès des del 2006. El 2003 va publicar la seva darrera novel·la per a adults, Motril, 86, editada a l’editorial Proa.

 

A aquesta llista s’haurien d’incloure les narradores de no ficció GEMMA AGUILERA i LAURA DE ANDRÉS i EVA PIQUER així com les escriptores de novel·la infantil i juvenil GEMMA PASQUAL, CINTA ARASA i ANNA MANSO, entre d’altres. I cal recordar que per darrere vénen escriptores de gran potència com ALBA DEDÉU, ISABEL DEL RIO o LUCIA PIETRELLI, nascudes amb posterioritat al 1980.