Confessa Isabel-Clara Simó (Alcoi, 1943) que “he abocat a Jonàs (Grup 62) molt de temps i esforç, són quatre anys de feina diària, aquesta és una novel·la seriosa i ambiciosa”.

L’argument presenta Jonàs, un fotògraf creatiu i seductor, que es troba amb Àlex, un llatinista participant en un congrés a Nova York, i l’encontre descobrirà l’ homosexualitat del segon.

“Tinc una bona relació amb el món homosexual, tinc amics íntims que ho són i els he interrogat”, explica l’autora, que ens avisa que “tots som bisexuals però el pes de la tradició és fort, jo crec que hem retrocedit, ara les meves nétes volen el color rosa”. Simó vol aclarir una confusió recurrent: “pensar que un homosexual és una dona és una barbaritat, són tan virils o no, tan covards o valents”. L’escriptora d’una quarantena d’obres comentà que “fer l’amor amb una dona ha representat tradicionalment una submissió, al llenguatge quotidià es parla de donar dos fills o ser teva”.

De la novel·la, Simó explicà que “Jonàs és un home fascinant, tothom s’enamora d’ell, s’acosta a la perfecció però sabem que aquesta no existeix”, i apuntà que “Àlex ha de tornar a Barcelona, a la ciutat on s’amagava i descobreix que ell forma part d’aquella societat, les arrels són la ciutat”. En aquesta recerca, Simó indicà que “potser l’amor romàntic és un invent de la zoologia però, al mateix temps, és trobar una persona afí, aquella persona passa a formar part de la teva racionalitat, l’Àlex és una persona complicada”.

Carles Domènec