La recuperació de l’obra de Blai Bonet en els darrers temps avança de cap a la consolidació i fixació de l’autor de Santanyí com el que és: un dels millors escriptors europeus del segle XX. La publicació de la poesia completa, l’aparició dels dietaris i la recuperació de les seves novel·les en versions no censurades hi han contribuït notablement. Club Editor acaba de publicar Judes i la primavera, potser la novel·la més ambiciosa de Blai Bonet, en una nova versió preparada per Nicolau Dols que avui es presenta a Barcelona (Llibreria La Calders, 19.30 hores). L’entrevistam per saber què ha fet amb el text de Bonet.
-En què ha consistit el gruix de la teva feina?
-He fixat el text, que és diferent del publicat el 1963, defugint la temptació de fer-hi una adaptació d’estil radical, irrespectuosa amb les solucions de l’autor. Si de cas, n’he regularitzat alguns trets, per donar-hi coherència. Per altra banda, he cercat i analitzat paratexts que em permetessin entendre què va passar amb aquest original.
-Quines són les diferències principals que hi trobarà el lector envers la versió que havia corregut fins ara?
-Sobretot són diferències d’estil, però molt importants, d’un gruix considerable. Havia desaparegut algun paràgraf sencer, i en moltes d’altres ocasions les frases havien estat escapçades, simplificades.
-Com valores el Blai Bonet novel·lista en el seu context?
-El seu context era especialment difícil, amb pocs referents catalans, especialment per a qui com ell intentava explorar nous terrenys. Però el seu mèrit no és només en la intenció i la voluntat, sinó que els productes que en sorgiren són fites més enllà de les quals no s’ha aventurat pràcticament ningú més, especialment ningú més que ho fes amb una qualitat consemblant.
-Aquest procés de recuperació de l’obra de Blai Bonet, creus que el situarà en un àmbit de major difusió o continuarà essent un poeta i un escriptor per a una minoria, tot l’ample que vulguem però minoria al cap i a la fi?
-Si la cultura i la literatura catalana té opcions de deixar de ser una cultura i una literatura per a minories, aleshores també Blai Bonet té opcions de ser adequadament llegit i valorat. Crec que hi ha una percepció diferent de Blai Bonet d’ençà que la seva Poesia Completa és al carrer, i ara ha arribat el torn de l’obra novel·lística.
-Per què creus que costa fer-lo entrar com a figura referencial en el conjunt del territori?
-Sovint tenc la sensació que en poesia, el gènere més treballat per Blai Bonet, actualment tenim més autors que lectors -vull dir amb això que hi ha autors que llegeixen poc? Sols que m’entengueu. S’ha fet una feina important per facilitar la tasca als autors, amb grans facilitats per a la publicació, fins que la crisi va aturar-ho tot. En canvi, no s’ha facilitat gens ni mica la feina del lector, enfrontat a un bosc que no permetia discriminar fàcilment què és bo i que no ho és. No tot val, i els sedassos han fallat tots. Al final s’ha destruït un gènere. Pareix com si en poesia tot fos vàlid, la simple declaració de l’autor que un text és poesia i que s’ha de prendre com a tal ja és prou per a tenir-lo en compte. I no. Com en qualsevol art, hi ha d’haver criteris de qualitat. Crec que actualment, i per desgràcia, tenim més autors que no lectors. Qualsevol s’arrisca amb un llibre de poesia d’un desconegut! I la tasca de promoció dels clàssics i consagrats ha estat llastimosa. Així ho hem volgut i així ho tenim. A qui està escaldat de llegir les coses que es publiquen, com el convencem per posar-se amb uns texts que, essent bons com són, no són de lectura fàcil? Si al públic novell llegir bé se’ls fa una muntanya perquè no els n’han ensenyat. El primer que cal és tenir sentit crític… però com deim a Mallorca “què han de fer els porcs quan les ovelles grufen?” -amb perdó. Els texts hi són, s’editen a fons, amb varietats textuals i tot el que vulgueu. Si d’aquí una generació o dues apareix un gruix de lectors ben formats i amb recursos per valorar el que tenen davant, doncs aleshores ja tendran la feina feta.
SEBASTIÀ BENNASAR
Bearn 