L’ESPLUGA DE FRANCOLÍ, POTÈNCIA CULTURAL A RITME DE SANG I VI

La segona edició del festival El vi fa sang demostra consolida una proposta atractiva per al territori i amb moments d’alta intensitat intel·lectual

Tenim un país estrany. Els nostres polítics diuen que estan preocupats pels baixos índex lectors (i especialment pels baixos índex lectors en llengua catalana) i a la vegada estam passant per un moment industrial digne d’estudi, com a mínim pel que fa a la novel·la negra: editorials generalistes que publiquen novel·la de gènere; editorials veteranes que recuperen col·leecions i reediten obres; i editorials independent de nova forçada que han nascut amb el nou esclat de l’interès per la novel·la negra en català si no és que en són causa directa. Això explica la immensa quantitat d’autors d’arreu del territori que es van aplegar el passat cap de setmana a l’Espluga de Francolí en la segona edició del festival El vi fa sang, genial idea que marida la novel·la negra amb la producció vinícola de la contrada i que té com a objectiu principal precisament fer visibles tots aquests autors que necessiten lectors a dojo perquè tenen qualitat de sobres.

En aquesta segona edició el festival que comissaria Balcells va donar símptomes evidents de consolidació: augment de públic, gran qualitat de les taules rodones presentades i l’esclat d’autors abans esmentats fan pensar en futures edicions iguals d’exitoses. Com dirien els entrenadors de futbol, el festival ha trobat la via virtuosa per esdevenir referència inqüestionable. I és que a l’Espluga hi va haver-hi moments per a tot: per començar per patir a l’hora d’engegar l’ordinador, com es va palesar a la taula sobre cibercrims. També va haver-hi temps per homenatjar el gran Henning Mankell no sense abans haver maridat cinc plats amb cinc vins diferents, amb la qual cosa l’auditori estava predisposat a que el que es digués fos agradable. També es va poder debatre en extens sobre el crim a la novel·la històrica, i ho feren alguns dels homes i dones que més llibres han venut recentment al país; des del televisiu Martí Gironell que ara es dedica només a escriure fins al diputat LLuís Llach, passant pel director de Valencia Negra, Jordi LLobregat, o la Maria Carme Roca i moderats (excel·lentment) per Xulio Ricardo Trigo. En aquesta taula es varen fer aportacions molt interessants sobre el mercat editorial, les relacions entre gèneres literaris o el nou paper de les sèries de televisió en la construcció de models de narratives. La conclusió, duríssima: la cultura és poder però no li interessa a ningú perquè la incultura també és poder.

12936484_1774417826123829_6045630878346860660_n

La franquesa, tota una virtut, la mateixa franquesa amb què s’expressa en Jordi Cervera quan explica per què no tenim un programa de llibres en prime-time o la mateixa franquesa amb què els autors que pujaren als diferents escenaris presentaren els seus llibres. En aquesta edició, El vi fa sang, ha tingut un gust important pel monòleg. Els autors s’han transformat en venedors dels seus llibres i han tingut cadascun 7 o 8 minuts per poder parlar de les seves obres. Destacaren en la sessió de divendres al vespre la reivindicació del periodisme de Rafael Vallbona i la de la història contemporània de l’Elena Torres; i el dissabte al migdia brillà la Núria Cadenes amb la seva vehemència; el mestre Andreu Martín explicant la gènesi del seu darrer llibre, La violència justa; o l’aferrissada defensa dels nostre clàssic Rafael Tasis que va tenir com a valedor l’Àlex Martín Escribà. En la sessió de tarda l’Esperança Camps i en Rafa Melero foren els més convincents del primer torn, mentre que en el segon torn en Toni Arencón va ser el més emotiu i entranyable recordant com el comissari Salvador Balcells li havia venut al Prat de Llobregat la seva primera gramàtica catalana, quan Balcells feia de llibreter i ell d’alumne aplicat que volia aprendre català. Tot i això, el minut de glòria de la tarda va ser per a Jordi Fernando, capaç d’escriure un monòleg del sotsinspector Emili Espinosa adreçat a Balcells com a pròleg del seu nou llibre que va ser espectacular.

El vi fa sang també són premis, com els que es lliuraren el dissabte a la nit: Andreu Martin i Jaume Ribera per la sèrie Flanagan; Albert Salvadó el premi internacional i Olga Xirinachs i Josep Vallverdú el reconeixement a la trajectòria i moltes coses més que passaren el diumenge al matí, quan aquest cronista ja no hi era. Sigui com sigui, el que està clar és que a L’Espluga han trobat la fórmula per continuar creant cultura Que per molts anys duri.

 



Categories:Crònica

Etiquetes: ,

1 reply

  1. Excel·lent crònica! Gràcies!

    X. R. Trigo

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: