10 LLIBRES FASCINANTS PER SANT JORDI

No ho podem evitar, ens agraden les llistes. I aquest Sant Jordi hem decidit fer 10 recomanacions literàries arriscades, de les que no sortiran a les llistes de llibres més venuts (tant de bo ens equivoquem). No estan endreçats per ordre, simplement són llibres apareguts recentment que pensam que es mereixen l’atenció dels lectors.

Diada_de_Sant_Jordi_de_2007_Rambles_Barcelona

El iambe grec. A l’origen de la sàtira. Maria Rosa LLabrés (ed). El Gall. Octubre de 2015. El llibre recull una selecció dels millors fragments dels poetes grecs antics que empren el iambe com a forma d’expressió. Segons l’editora, aquesta és la forma més arcaica de sàtira. Només pel plaer de llegir Arquíloc en català, el llibre ja val la pena, a més a més del bon estudi introductori.

Bucòliques. Virgili. Palamedes Editorial. Saltem dels clàssics grecs per introduir-nos de ple en la llatinitat clàssica amb la recuperació d’aquesta excel·lent obra poètica que encara avui en dia ens ha de donar moltes alegries. Virgili és un dels màxims representants de l’escriptura i l’edició inclou els originals llatins, les traduccions d’Antoni Cobos i les meravelloses il·lustracions de la Tura Sanz.

A la ciutat dels llibres. Josep Massot i Muntaner. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Octubre de 2015. El pare Josep Massot i Muntaner obre una de les seves conegudes sèries de textos sobre la cultura contemporània. En aquesta ocasió hi desfilen Antoni Maria Alcover i Enric Prat de la Riba, Miquel dels Sants Oliver, en Rafael Patxot, l’Enciclopèdia Catalana, Albert Manent, Joan Veny… una miscel·lània diversa i molt interessant

Nits de matapobres. Jordi Dausà. Brau Edicions. 2015. En aquesta novel·la breu de Jordi Dausà ens enfrontam al desencís de les relacions de parella en la contemporaneïtat en una petita ciutat innominada però que podria ser Girona on arriba una nova droga que fa estralls com l’heroïna en el seu moment. A partir d’aquí, Dausà traça amb molta mestria el mapa sentimental i humà de les relacions en la trentena.

Ombres franceses. Anna Carreras. El cep i la Nansa. 2016. Carreras es consagra en aquesta nouvelle que és a la vegada una mescla de múltiples gèneres literaris i que ens endinsa en els escenaris sempre interessants de la ciutat de París. Amb un gust per l’essència oriental i una mescla de gèneres populars i alta cultura, Carreras construeix una de les obres més interessants de la nova narrativa catalana.

Viatge. Antoni Serra. Adia Edicions. 2016. Passem de dos jovenets a un dels nostres autors veterans més interessants. Antoni Serra ha fet enguany 80 anys amb llibres nous al carrer, reedicions i novetats. Pau Vadell ha tingut l’encert de publicar cinc narracions de gran potència literària que mostren per què Serra es un dels grans escriptors contemporanis en llengua catalana.

Maleïda. L’aventura de Jacint Verdaguer a l’Aneto. Bernat Gasull i Roig. Verdaguer edicions. Novembre de 2015. Si Jacint Verdaguer no hagués existit l’hauríem hagut d’inventar, no només per la seva poesia excepcional sinó també com a personatge. El 1882 va emprendre un viatge arreu del Pirineu per poder confegir el que després seria Canigó. Ara Bernat Gasull ha partit de les llibretes del poeta per oferir-nos un llibre que va molt més enllà del viatge original.

El cementiri dels reis menors. Zoran Malckoc. Raig Verd. Febrer de 2016. Traducció de Pau Sanchís. En els relats aplegats en aquest llibre hi trobareu tota la cruesa, la tendresa, l’esperança, la ironia i el desencís d’una postguerra. Es tracta de la Guerra dels Balcans narrada des de la mirada croata amb un domini extraordinari de la tècnica narrativa que demostra que de les grans vergonyes europees en poden sortir obres majúscules com aquesta.

La confessió de la lleona. Mia Couto. Periscopi. 2015. Traducció de Pere Comelles. La literatura en llengua portuguesa és una de les joies ocultes a casa nostra. Es tradueixen poques obres i se’ls promociona poc. Per això és una excel·lent notícia l’arribada del llibre de Mia Couto, moçambicà, que ens endinsa en la persecució d’una lleona que potser és molt més humana del que sembla en un llibre imprescindible per a qualsevol persona que estimi la bona literatura. Original impecable, traducció impecable, plaer immens en la lectura.

Neu, ossos blancs i alguns homes més valents que els altres. Mònica Batet. Meteora, 2015. En aquesta obra Mònica Batet es consagra com una de les veus més originals de la literatura catalana contemporània. Arribarà un dia en què bastarà dir que “és un nou llibre de la Batet” perquè una munió de fans d’aquesta narradora de potència incomparable corrin a comprar-lo. De moment ens podem quedar amb aquesta darrera proposta, un artefacte literari del tot envejable que no pot faltar a les cases dels amants dels llibres bons.

SEBASTIÀ BENNASAR



Categories:Llibres

Etiquetes:

1 reply

  1. Jo hi hauria afegit la biografia de Verdaguer, que acaba de publicar Quaderns Crema. És imnovadora i es llegeix agradosament.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: