Cal desitjar que demà els carrers de tot el país de nom plural, de Salses a Guardamar, estiguin plens de gent comprant llibres i cal desitjar que alguns dels nouvinguts a la secta ho facin durant tot l’any i en la seva única llengua pròpia. Cal desitjar que no plogui, que la facturació sigui abundosa i que entre els llibres venuts n’hi hagi molts que us facin feliços.

Cal desitjar que penseu en els autors, que demà ens agradaria tenir l’oportunitat de tornar a casa havent estampat qualque dedicatòria bonica i personalitzada als lectors  i compradors, que sou el final de la cadena tròfica del món del llibre. I cal que penseu en tots els altres éssers ocults que han fet el possible que el llibre sigui a les vostres mans.

Hi ha, per descomptat, els editors. I d’aquests n’hi ha de dues menes, els que es gasten els seus diners per publicar allò que creuen i que defensen amb passió i hi ha els qui publiquen pensant en el compte de resultats, en el capitost empresarial que tenen per sobre i en el mercat. Ja decidireu. Hi ha els dissenyadors de les portades que fan que els llibres us entrin per la vista, i els maquetadors. Hi ha els correctors d’estil i hi ha els correctors de galerades. Hi ha tot sovint els traductors. Hi ha els caps de premsa que aquests dies freguen el suïcidi o el divorci o ambdues coses. Hi ha els lectors editorials que han fet els primers informes en un règim laboral molt semblant a l’esclavatge. Hi ha els impressors i tots els oficis vinculats amb l’art de Gütenberg. Hi ha les agències literàries i tota la gent que hi treballa. Hi ha els periodistes culturals que només volen que arribin les vacances o que com a mínim arribi el maig. Hi ha els missatgers que porten els llibres amunt i avall fins a les redaccions, els empleats de correus i hi ha els distribuïdors. Hi ha els nois del magatzem, que van amb el toro mecànic amunt i avall sota llums de neons inflexibles carregant caixes de llibres com podrien carretejar taüts de morts o caixes de nespres. Hi ha els llibreters que s’han fet un fart de fer caixes i desfer-ne i els aprenents de llibreter contractats sovint per un sol dia en negre: el noi i la noia que treballen per primer cop un Sant Jordi i que potser es gasten una part del guany en llibre i rosa o rosa i llibre, vés a saber. Hi ha els fabricants de les caixes de cartró i els escombriaires que esperen recollir-les buides, senyal que haurà estat un bon dia. Hi ha molta gent que esperen que compreu llibres per Sant Jordi i que a més a mes esperen que ho faceu a ser possible en la nostra llengua per poder mantenir la indústria i la cadena tròfica.

Tots ells no serien res sense vosaltres, els consumidors i sense nosaltres, els autors. Tots ells cobren, més o menys (de cada vegada menys, cal recordar-ho) a final de mes i en molts de casos (editors independents) fan molts papers de l’auca.. Els autors només ens emportem el 10% del que pagareu per un llibre, però a nosaltres, amb sort, ens esperen cinc segons de fama i a alguns fins i tot la immortalitat i ells sempre són anònims, desconeguts, ocults. Nosaltres només cobrarem l’any que ve, però el vostre somriure, la vostra il·lusió per aconseguir una signatura, la xocolata que ens porteu, la confidència que ens féu, el vostre esforç, també ens omplen de joia. Intentem fer-vos feliços durant tot l’any i sobretot intentem mantenir la cadena tròfica. Tenim moltes històries per explicar-vos i escriure és la més individual de les feines, però publicar una de les feines en equip més boniques del món. Ajudeu-nos a mantenir la cadena tròfica, l’ecosistema literari, la riquesa i diversitat de les seves espècies. Ajudeu-nos a sobreviure perquè volem continuar fent-vos feliços. Entre tots. Gràcies. Feliç Diada.

SEBASTIÀ BENNASAR