COMENÇA LA BATALLA

Els herois són els qui compren els llibres durant tot l’any. Aconseguir que els compradors en català siguin molts més nombrosos, repte essencial d’aquí al proper Sant Jordi

o120_p_large

Diuen els qui hi entenen, en això del món del llibre (és molt més fàcil encertar-la jugant a borsa que no en aquest sector) que el veritable heroi és qui compra llibres el 24 d’abril (enguany, per la coincidència en festiu, el 25, dia de la Revolució dels Clavells a Portugal). És cert, superat un dia en què qui més qui manco ha fet quatre calerons, ha arribat el moment de pensar què podem fer durant tot un any en el món del llibre.

En primer lloc hem de tenir molt clar que hi ha dues batalles diferents, la dels homes i dones que surten més de cinc minuts a la setmana a la tele i els altres. Tots els que compleixen el primer requisit haurien de ser enviats l’any que ve al Fòrum, recinte colonitzat per la Feria de Abril però encara amb espai de sobres per encabir-los, per tal de descongestionar el centre i deixar espai als escriptors i als compradors de llibres, no als caçadors d’autògrafs.

Deixant de banda la gracieta anterior, sí que hi ha coses que han de canviar en aquest Sant Jordi. No pot ser que tot de coses que es fan i que servirien molt bé per promocionar la nostra literatura quedin diluïdes dins de la Diada on els periodistes culturals estan molt més interessats pels rànquings que no pas per parlar de llibres. El premi de la crítica -tan i tan merescut en el cas de la Gemma Gorga pel Mur publicat per Meteora- no s’ha de saber aquest dia. La Gorga. La inauguració de trens de FGC dedicats a escriptors no pot ser també aquest dia (això hauria ocupat una pàgina qualsevol altre dia i hauria servit per parlar de l’obra dels agraciats). El brindis de les associacions d’escriptors també s’ha de canviar de forma radical. No pot ser que es faci a la cinquena planta de l’Ateneu (ep, i molt bé pel fet que es faci, que abans ni això). Però el que podria ser un acte de comunió de tot el sector, una gran trobada festiva, queda curt pel fet que hi ha molts autors signant amunt i avall i no poden arribar-hi. Potser s’hauria de canviar de dia, o com a mínim fer-ho a baix, al pati de carruatges.

Tot i això, no deixen de ser coses molt menors. Perquè allà on ens la juguem de veritat és en el dia a dia. I aquí les xifres són dolentes. Dels lectors (un grup ja de per si reduït), els qui ho fan en l’única llengua pròpia de Catalunya, el català, no arriben al 25%. És per aquí que hem de treballar i és aquesta la batalla que ha de començar avui per tal d’anar incrementant aquest percentatge. Proposo quatre fórmules immediates, tot i que en podrien ser moltes més:

1-Utilització dels mitjans públics catalans per fer programes de llibres en prime time. Un bon programa de llibres sobre la literatura que es fa en català i sobre les traduccions que es fan a la nostra llengua, atractiu, interessant, a TV3 (no al 33) i a Ràdio Catalunya, amb un bon conductor i bons professionals al darrere. En el cas del programa a la tele, en prime time (just després de l’informatiu del vespre) i on es vetlli perquè com a mínim el 60% del contingut versi sobre la feina d’editorials independents i que com a mínim el 70% versi sobre llibres escrits originalment en català. A la vegada, al Canal 33 fer programes de llibre per a infants i joves en horaris de màxima audiència dels programes infantils. I píndoles de publicitat de llibres de LIJ.

2-Campanya continuada i transversal del govern a favor de la promoció de la lectura en tots els àmbits, publicitat dinàmica i estàtica (autobusos, metros, trens) etc a favor de l’àmbit de llegir. Que els polítics parlin amb normalitat de llibres en tots els àmbits, que expliquin que llegeixen als seus comptes oficials de twitter, facebook i demés, que parlar de llibres sigui normal i que a més a més es faci des de l’autoestima de cap al que és propi.

3-Campanya continuada i transversal de les principals entitats socials del país: Omnium Cultural (més enllà de Sant Jordi i dels premis d’àmbit més local) i ANC i també del Barça. Aconseguir que la cultura i especialment la lectura sigui a l’agenda política dels que volen construir un país nou, que es preguntin com serà, com el podrem fer, quina importància hi tindrà la lectura i la literatura. I en el cas del Barça aconseguir que els jugadors facin un spot de 30 segons recomanant la lectura. També necessitem que els ídols juvenils (cantants, models, altres esportistes) ho facin.

4-Deixar de demanar als altres tot allò que podem fer nosaltres en un entorn immediat i petit: parlar de llibres en el nostre entorn, amb els veïns, a l’escala, a l’ascensor. Recomanar-los a les nostres xarxes, contagiar passió lectora en tot moment i a totes hores. Això sí que depèn només de nosaltres.

Ha començat la batalla d’una guerra que no podem perdre i que, malauradament, fa massa estona que ens han declarat. Perquè des dels governs no volen ciutadans, volen màquines. Ens hi juguem la imaginació, la capacitat de pensar i la de fer un món millor. Ens cal aconseguir molts més lectors i, a ser possible, en la nostra llengua.

SEBASTIÀ BENNASAR.



Categories:Crònica

Etiquetes:

1 reply

  1. Molt bon article! Hi estic molt d’acord.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: