L’escriptora Mireia Calafell serà una de les rapsodes a la gran nit del 9 de maig al Palau de la Música Catalana durant el Festival Internacional de Poesia de Barcelona. Fa uns dies, del 12 al 16 d’abril, va passar per Luxemburg on participà durant tres dies, acompanyada per poetes d’una quinzena de països, en la novena edició de ‘Printemps des Poètes’, que comptà amb la col·laboració del Centre Català de Luxembourg.
“És cert que ens movem molt, són molts els festivals de poesia que es fan”, comentà la poeta, qui explicà que “fa uns anys, els actes poètics podien tenir un caire més institucional, ara en canvi hi ha llocs com la Poeteca o l'(H)original”. Calafell apuntà que “hi ha poetes que fan molt més que jo, perquè també són gestors d’activitats relacionades amb la poesia”, i afegí que “Lluís Solà té un text sobre el problema que pot arribar a sorgir si als poetes se’ls acaba demanant sempre que facin altres coses, la poesia també s’ha de llegir en silenci, en recolliment”.
Per edat i trajectòria, sovint apareix el nom de Mireia Calafell (Barcelona, 1980), Premi Lletra d’Or 2015 amb el poemari ‘Tantes mudes’ (Perifèric Edicions), al costat de poetes com Josep Pedrals (Barcelona, 1979), Pau Vadell (Santanyí, 1984), Jaume C. Pons Alorda (Caimari, 1984), Anna Gual (Vilafranca del Penedès, 1986), entre d’altres. L’any 2006 va publicar ‘Poètiques del cos’ (Galerada) i quatre anys després ‘Costures’ (Viena Edicions). “Jo no crec que formem part de cap moviment, el nostre pes a la literatura catalana serà el temps qui ho determini”, conclogué. La poesia de Calafell, lúcida i directa, s’ha traduït a l’anglès, holandès, àrab i portuguès.
Carles Domènec
Bearn 