BROMERA, TRENTA ANYS EN NEGRE

El festival Valencia Negra que aquests dies se celebra al Cap i Casal va dedicar ahir una jornada a la novel·la negra en català. Entre els actes previstos hi havia un petit homenatge a l’editorial Bromera, que ha celebrat enguany trenta anys de vida, cosa que en els temps que corren no és poca cosa. Per brufar-ho l’escriptora Anna Moner i l’escriptor Silvestre Vilaplana protagonitzaren una taula conduïda amb notable encert pel periodista i escriptor Xavier Aliaga en la qual els dos autors explicaren el seu “flirteig” amb el gènere negre, ja que cap dels dos no considera que les novel·les actuals puguin ser considerades com a plenament pertanyents al gènere.

A la taula es varen posar temes com el de les etiquetes, les relacions entre art i ciència, l’estetització de la violència o la curiositat social, però allò més interessant va ser veure que Bromera ha estat una editorial fonamental per a la consolidació del gènere negre en català. Alandes va recordar que la col·lecció L’Eclèctica es va obrir amb un títol de Simenon dedicat a la sèrie de l’inspector Maigret i també el fet que “des del punt de vista internacional és la casa editorial d’autors com Pierre Lemaitre, Benjamin Black, John Connolly o fins i tot d’algun títol com Thierry Jonquet”.

9proyecto-ext-edicions-bromera-editorial-libro-valencia-andrearlluch

Bromera ha estat també una editorial clau per a la novel·la negra escrita originàriament en català, com palesen les pròpies obres de Vilaplana i Monner (i en certa mesura les obres que negregen de l’Esperança Camps) perquè ha publicat una bona part de l’obra de Ferran Torrent i també alguns títols de l’Andreu Martín, així com altres autors del País Valencià i Catalunya contemporanis com en els darrers temps Joanjo Garcia, Jordi Cervera, o Juli Alandes, per exemple.

Precisament en el temps de preguntes i aprofitant la presència del director literari del segell, Gonçal López-Pampló, el mateix Alandes va recordar la introducció d’un llibre fonamental com El cas Morel del grandíssim Rubem Fonseca, mentre que Aliaga també va explicitar els títols d’Erri de Lucca com a altres introduccions fonamentals del catàleg de Bromera, un exemple de com el color negre ha contaminat un catàleg generalista com és el de la col·lecció L’Eclèctica.



Categories:Reportatges

Etiquetes: ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: