Canvis de disseny en les paradetes, 250 activitats, 150 expositors, la cita literària mes important de l’any arriba amb energies renovades i la nova presidència de Joan Sala

Els francesos, que són uns tipus seriosos i europeus i que no tenen cap Sant Jordi per celebrar, saben que a principi de curs és quan tothom té ganes de reprendre amb energia els projectes intel·lectuals deixats de banda per la indolència estival. En un país on més de la meitat del territori es regeix pel clima atlàntic, això de l’estiu és una quimera ja oblidada el setembre, quan s’encara el nou curs ja amb les primeres pluges que fan albirar la tardor. Per això es van inventar el concepte de rentrée, la tornada, com si diguéssim. La tornada a què? A la vida normal, a la setmana de les trenta-cinc hores (que ja veurem com acaba amb els nous plans), al recolliment i a les visites massives a les llibreries. Així, com si la vida als cinquanta anys encara es regís pel calendari escolar, la rentrée marcava l’inici de curs no només en tots els altres aspectes, sinó també en el literari. Els editors preparaven els llançaments més importants de l’any per a mitjans de setembre i confiaven en què la sort acompanyés fins a passat Nadal si l’encertaven.

Des de fa ja bastants anys els editors catalans han importat aquest model francès per intentar salvar en un altre moment de l’any allò que no havia acabat d’anar bé per Sant Jordi, o per poder allargar el curs amb dues cites fortes, en una política que cal considerar ben encertada. I des de fa uns anys han tingut la complicitat de La Setmana del Llibre en Català, que sembla arreladíssima ja -i cal dir que a la fi- a l’espai del Pla de la Catedral i els primers dies del setembre, dia amunt i dia avall. Així doncs, els editors han de marxar de vacances amb la feina ja molt ben feta o han de començar a treballar abans si volen presentar novetats fresques, però no hi ha cap mena de dubte que la Setmana, amb el model de fira sostinguda al centre de la ciutat s’ha convertit en un aparador molt més relaxat en què realment es produeix la trobada entre lector, autor, editor i llibreter que seria desitjable durant tot l’any (i que també es dóna en altres fires més petites d’arreu del país). La setmana del Llibre en Català es converteix així en la gran trobada anual, en la cita anual que no es pot perdre cap amant dels llibres fets en la nostra llengua.

Doncs bé, enguany la fira creix. De moment ja sabem les dates, del dia 2 a l’11 de setembre. Unes 250 activitats programades amb gestió de l’empresa Focus (que ha guanyat el concurs per als propers 4 anys) i amb fins a 150 expositors, que segons s’expliquen seran 133 editorials, 15 llibreries i 2 institucions, un 28% més que l’any passat. La Setmana estrena presidència amb en Joan Sala, director de Comanegra (que ja sap de què va la cosa, car n’era el vicepresident) i estrena nou disseny, integrat amb el disseny del proper mercat de Santa Caterina. Tot al servei d’una fira que ha de ser millor si cap que l’any passat i que ha de poder resistir els embats climàtics: les torradores hores de sol vertical del setembre barceloní que han provocat més d’una insolació i les devastadores pluges que anuncien alguna vegada que la tardor és imminent. Reserveu-vos les dates, la cita més important de l’any és a tocar. I els editors ja hi treballen de valent. Potser sí que algun dia esdevindrem europeus.

SEBASTIÀ BENNASAR