GUSTAU MUÑOZ: “Al País Valencià hi havia una hipoteca molt greu de les institucions”

La revista L’Espill, fundada per Joan Fuster, acaba d’entrar en un procés de modernització. Després dels 50 primers números de la seva segona etapa, han apostat per un canvi de disseny i una transformació en els continguts que respecta l’esperit original però l’acara als reptes de futur. En parlem amb en Gustau Muñoz, home vinculat a tots els processos d’aquesta publicació i que ara n’és el director.

Gustau Muñoz, director de l’Espill, al barri de Gràcia de Barcelona. Fotografia de Carles Domènec.

-Per què ara aquesta transformació?

-Havíem arribat als cinquanta números de la segona etapa de la revista i calia repensar-la. La primera etapa va ser del 1979 al 1991 i la segona del 1999 fins ara. El canvi busca una maqueta més diàfana i agradable de llegir i que la nova forma s’adapti a un contingut que manté l’eix de pensament crític i d’assaig però que obre noves finestres com la crítica d’un artista contemporani per aprofundir en la dimensió estètica atès que les arts, en general, han estat poc ateses. També hi ha un canvi important, que és que canviem la doble columna per una columna central i un canvi tipogràfic. També ens interessa mantenir els fulls de dietari dels escriptors i les converses llargues com la que vam mantenir amb Josep Piera que repassa tota la seva trajectòria. Però com que l’essència és la mateixa, no hem encetat una nova etapa o època. Continuarem sortint tres cops a l’any, primavera, tardor i hivern i continuem amb el suport institucional de la Universitat de València i el seu equip de publicacions.

-Canvies de càrrec i passes a ser co-director de la publicació…

-Jo hi havia estat vinculat des del començament, des de que el 1995 vaig arribar a les PUV i on era el cap de redacció de la revista i membre del consell de redacció d’una altra revista fonamental com és Caràcters. Ara hem fet canvis de papers i jo em quedo com a codirector en part per garantir la continuïtat del projecte que es manté dins la mateixa època perquè no hi ha hagut interrupció en la publicació en cap moment. Heu de pensar que en el seu moment fundacional va ser una revista clau per a la cultura catalana i aquesta segona és una mica diferent. La primera era més miscel·lània, aquesta segona era una revista purament d’assaig oberta internacionalment amb traduccions importants i que no està marcada pel prisma del localisme i això es mantindrà.

-En el món de la informació immediata i accelerada al màxim, quin sentit té una revista com la vostra, que busca sobretot la profunditat?

-Jo crec que té més sentit que mai perquè davant de l’allau d’informació és difícil aprofundir. Nosaltres ens dediquem a localitzar debats d’arreu del món i també de la nostra societat i a tractar-los amb el màxim rigor possible. Ens movem entre el treball acadèmic i la lleugeresa de la immediatesa i dels problemes de la hiperinformació a la pantalla, que és molt complicada de llegir perquè no es permet una lectura reposada. Nosaltres oferim 220 pàgines de màxim rigor a només 9 euros i amb unes àmplies possibilitats de lectura.

-Al llarg de la conversa t’has referit uns quants cops a la internacionalització…

-És que la nostra revista forma part de l’Eurozine, un portal de revistes culturals europees que això ens dóna molta visibilitat perquè per exemple ens han traduït a l’anglès prou articles que es publiquen en aquestes revistes i nosaltres ens podem beneficiar també de les seves publicacions que sovint incorporem. Això és molt important.

-Quantes persones poden col·laborar en un número de la revista, quin és el capital humà que la fa possible?

-Mira, en un número comptant-hi tot el procés hi poden treballar al voltant de 22 persones.

Gustau Muñoz, director de l'Espill, al barri de Gràcia de Barcelona. Fotografia de Carles Domènec.

Gustau Muñoz, director de l’Espill, al barri de Gràcia de Barcelona. Fotografia de Carles Domènec.

-S’han produït tot un seguit de canvis institucionals de primer ordre al País Valencià. Com els valores i com afectaran a la cultura?

-Nosaltres fa dos anys ja vam publicar dos articles i una entrevista amb David Fernández, Ada Colau i Mònica Oltra sobre els canvis que venien i que inclouen, en el nostre entorn més immediat, el canvi a Barcelona, el de les principals institucions del País Valencià i també els canvis a les Illes Balears. Ja llavors calia intuir que en totes les institucions, però especialment al País Valencià hi havia una hipoteca molt gran de les institucions i cancel·lar-la no és gens fàcil. Tenim un exemple en l’IVAM , que ha passat de ser una referència a ser notícia de tribunals. En el desgavell només la Universitat de València es va mantenir ferma perquè la destrucció del PP ha estat brutal: la institució Alfons el Magnànim, Ràdio Televisió Valenciana, que marca un punt d’inflexió, tot el sistema financer, el trencament de relacions i comunicació amb Catalunya, el deute, l’assetjament a l’escola en valencià, l’ofegament de la cultura i de totes les accions que s’emprenien en defensa de la llengua, la creació de llistes negres… semblava com la depuració que feren els franquistes el 1939 amb l’entrada dels nacionals. El PP només té una formalitat democràtica però ha actuat al País Valencià com un règim amb uns anys aparentment bons on no es posà cap fonament a la productivitat econòmica, cap previsió a mig termini. Llavors, com es pot remetre tot aquest mal de vint anys en només uns mesos en una època econòmicament terrible? És impossible malgrat les ganes que en teníem tots i per això s’ha començat pel que es podia, que és un canvi de tarannà. Però els nous governants estan en mans de Montoro, del FLA i dels tribunals. Tots voldríem que anés més de pressa, però es fa tot el que es pot i la clau serà quan torni a funcionar la RTV, que servirà per mostrar una nova visió del que es fa. Pel que fa a la unitat de la llengua i l’esperit de recuperació anem per molt bon camí i aviat es veurà un esclat de la cutura.

-Ja per acabar, hi ha la convicció que com a mínim la meitat dels escriptors d’elit en català són del País Valencià, un indret on els lectors habituals en català són el 4% de la població segons les darreres enquestes. Com valores el contrast entre xifres?

-Terrible per una banda i molt positiu per l’altra. Terrible pel que fa a la xifra de lectors. El PP -sobretot en l’àmbit general, perquè després hi ha comarques i ajuntaments que han fet la guerra pel seu compte i han donat suport a la cultura en català- han fet política de terra cremada  i han estat inaguantables. Han tallat tots els ponts de comunicació entre els creadors i el seu públic. A això s’han afegit errors propis, però a poc a poc es van subsanant, com mostra el 30 aniversari de Bromera, o la fundació que tenen. Jo crec que tot això millorarà perquè a banda dels nuclis de resistència hi haurà -ja n’hi ha, de fet, accions positives de les institucions en aquest sentit. Ximo Puig és un home de Morella amb les idees clares i molt bon polític i Mònica Oltra és un animal polític considerable que faran molta feina per evitar aquests decalatges.

 

SEBASTIÀ BENNASAR

 



Categories:Crònica

Etiquetes: ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: