D’alpinistes n’hi ha de moltes menes. Al camp base de l’Everest hom es pot trobar des de les expedicions comercials que fan el cim amb oxigen i amb guies  als quals han pagat molts diners per fer cim -expedicions que de vegades acaben amb tragèdia com les del 1996 amb Rob Hall i Scott Fisher, els millors alpinistes comercials del moment morts a la muntanya per intentar salvar el màxim de clients- fins a alpinistes que intenten fer el cim sense oxigen i fins i tot sense oxigen i en solitari. Però gairebé tots fan servir sherpas, els abnegats escaladors nepalesos que han fet de la muntanya la seva vida. En Francesc Miralles (1968) s’autodefineix a si mateix com a sherpa literari. Per les seves mans han passat molts autors que han fet cim i ell mateix ha tingut èxits notables. Parlem amb ell del seu ofici.

-Quin és el secret per vendre llibres?

-Mira, de totes les indústries del món la més impredictible és la del llibre. La majoria de vegades que es prepara un llibre prefabricat és quan el públic el rebtuja, l’èxit sempre ve per obres inesperades, ningú esperava que un llibre com La insostenible lleugeresa del ser, de Milan Kundera, i amb aquest títol, es convertís en un èxit i ho va ser. És molt difícil de preveure el que funcionarà.

-Tu n’has venut bastants, tant en català com en castellà. El fet de vendre llibres et tanca les portes d’una determinada crítica, encara massa intel·lectual?

-Jo sóc una persona senzilla que s’adorm sentint les tertúlies de futbol a la ràdio i que no busca formar part d’una intel·lectualitat ni d’una elit. Quan en els teus llibres parles de temes com la psicologia o el creixement personal o fas faules quedes descartat automàticament per al Noble de literatura. Jo escric molt senzill perquè sóc així, una persona normal.

-Es pot ensenyar o educar, la creativitat?

-Això és com l’oïda musical. Hi ha gent que té un do natural per a la creativitat i ballen, pinten o escriuen molt bé perquè els fe de fàbrica. Quan s’és adult costa molt però es pot educar, però s’ha de ser conscient que el punt de partida és molt llunyà respecte de qui sí que té aquest do.

-Què fa un sherpa literari?

-Ajuda a persones amb projectes d’escriptura, sobretot de novel·la, que estan escrits o que estan a mig fer, a arribar al cim, que és la publicació de la seva obra. M’he dedicat a ajudar a organitzar, polir i editar molts autors, potser una vintena. Per exemple en Raúl Romeva n’és un. Va venir amb una obra escrita i hi vam estar treballant uns quatre mesos i he de dir que és molt complidor. Jo els ajudo a millorar la tècnica perquè el llibre funcioni.

-Si ara algú busca sherpa, és al camp base de l’Everest i vol fer cim, com pot contactar amb tu?

-A la meva pàgina web hi ha el correu electrònic. He de dir que només accepto autors amb obres fàcilment publicables en editorials grans, no sóc un bon sherpa per a les obres més literàries. Quan m’arriben obres a les quals no puc ajudar les passo a altra gent que ho pot fer millor que jo. Per això, per cada autor que accepto n’hi ha uns quants que els derivo a altres llocs perquè no vull que ningú perdi diners ni es creï falses expectatives. Un sherpa literari sobretot ha de ser honrat.

-També has desenvolupat una important obra pròpia amb més d’una quarantena de títols publicats sovint en català i en castellà…

-És que durant molt de temps vaig intentar viure d’això i d’aquí ve aquesta extensió en l’obra i en la recerca de prous gèneres diferents. Però actualment, tal i com està la indústria, això no és possible perquè aquí no es venen llibres. Pots viure si tens bones traduccions a fora i jo en aquest sentit no em queixo perquè en tinc força, sobretot d’algun títol concret, però aquí els lectors ocasionals s’han reduït molt. Abans anaves en metro o en tren i la gent que feia un trajecte de mitja hora llegien. Ara, dels 15 que llegien en un vagó en aquests trajecctes, un segueix llegint i els altres 14 gestionen xarxes socials i per tant ja no pots confiar en aquest públic. Necessites publicar a l’estranger i tenir una agència que t’ajudi a fer el salt. Jo he funcionat millor a l’estranger, aquí he tingut pocs èxits, cap com en Falcones o en Martí  Gironell, però sí que vaig fer thriller en català amb El quart Reich i va funcionar, i els llibres a quatre mans amb l’Àlex Rovira o Amor en minúscula o Wabi-Sabi…

-Col·labores amb una agència, amb editorials, fas periodisme…

-Sí, viure dels llibres només és impossible i aleshores he trobat el camí de fer de sherpa i col·laboro amb diferents persones perquè sé on encaixarà el que proposo. Hi ha una satisfacció gran en veure que un projecte acaba a bon port i que les coses a poc a poc funcionen i es van guanyant lectors. Jo em sento còmode en el paper de segon de bord i treballant entre bambalines. I després, és clar, faig periodisme, de negre literari, faig classes d’escriptura.

-Potser no pots viure de la literatura però sí de l’escriptura, perquè totes les feines hi estan vinculades…

–Ben vist, no ho havia pensat…

-Has escrit moltes vegades a quatre mans…

-Sóc l’autor més promiscu de la literatura catalana perquè he tingut moltes parelles de ball. Escriure a quatre ans és molt divertit i a la vegada lleuger. Trigues la meitat a fer la feina i tens com a mínim un lector assegurat que és el teu company. És un procés molt diferent i molt sovint no faig els projectes literaris, sinó els més comercials. T’ho passes el doble de be però també cobres la meitat.

-Et queixes, amb raó, de la falta de lectors. Alguna idea per revertir la situació?

-Hem de definir el nou model de lector. S’ha començat a explorar el llibre electrònic però la gent no paga, hi ha moltíssimes descàrregues il·legals. S’ha de fer entendre que perquè els creadors poguem seguir treballant s’ha de pagar i el públic no el tenim educat, som un país sense respecte a la propietat intel·lectual on la gent pensa que pagar per un PDF és una tonteria perquè s’ha promogut una visió errònia de la gratuïtat. Crec que anirem de cap a un sistema de subscripció factible. La indústria encara viu del model antic i per això el model nou no donarà beneficis fins d’aquí a deu anys.

-Has impartit una xerrada en un curs dels juliols de la UB sobre l’estil del bestseller. Hi estam molt lluny?

-Llunyíssim. Quan jo faig fer El quart reich em vaig adonar que no hi havia hagut cap altre autor que hagués fet una cosa tan senzilla com aquell llibre. La literatura catalana cuida molt l’estil, la llengua, la creació de les atmosferes, mentre que als EUA els professionals fan entreteniment. Una excepció aquí podria ser en Martí Gironell, que escriu bé, mostra estampes concretes de la vida en moments determinats, i a la vegada és comercial, però això no és l’habitual i per això mateix els lectors habituals del gènere o llegeixen obres escrites originalment en castellà o traduccions que també, malauradament, arriben només en castellà. I això és un problema que tenim a la nostra literatura.

SEBASTIÀ BENNASAR