CRIMS.CAT 5 ANYS I 25 RAONS PER LLEGIR-LA

Crims.cat compleix 5 anys i arriba al seu títol número 25. Demà, a les 18.30 hores, a la Setmana del Llibre en Català es farà un acte commemoratiu, però de moment ens atrevim a proposar-vos motius per llegir cada un dels 25 títols de la col·lecció i us recordem que el segell també ha publicat tres assaigs que complementen la difusió de la novel·la negra en la nostra llengua.

crims.cat_.1

-Història de mort. Andreu Martin. Un títol clàssic del degà de la novel·la negra a casa nostra. Especialment recomanada per a fans de l’escriptor.

-Torn de nit. Agustí Vehí. Si voleu riure, aquest és el vostre llibre. Segurament molt més a prop del que passa realment en un torn de nit de policies de localitats petites que no pas del que imaginem els novel·listes.

-Crònica dels bons trinxeraires. Màrio Zambujal. La banda del Renato us fascinarà. És un llibre molt divertit protagonitzat per perdedors portuguesos, el súmmum dels perdedors. Un clàssic imprescindible.

-Pluja negra. Flavio Soriga. Qui havia dit que no es podia escriure poesia negra? Un llibre d’altíssima volada literària i d’una negror absoluta. I a sobre compta amb la traducció de Pau Vidal.

-LLuny d’aquí. Jaume Benavente. Aquest singular creador d’atmosferes ens mostra una família ben singular en barris que no són els habituals de la novel·la negra. Per redescobrir Barcelona.

-El país dels crepuscles. Sebastià Bennasar. Neu, Pirineus, assassí que segueix les pintures medievals. Oi que és estètica la sang damunt el blanc de la neu de la Vall de Boí?

-Un habitual de la comissaria. Dominique Manotti. Possiblement la millor escriptora de novel·la negra de la contemporaneïtat. Un llibre canònic que entronca amb la millor tradició francesa. L’heu de llegir.

-Remor de serps. Agustí Vehí. En aquesta obra s’ajunten les dues grans passions del malaurat autor empordanès: novel·la negra i història. Paris, 1940, just abans de l’enfonsament a mans dels nazis. Voleu un escenari millor?

-Aire brut. Lluís Bosch. Atreviment literari amb un personatge d’aquests inoblidables: un falangista convençut que torna a Barcelona. Una novel·la diferent amb molta qualitat.

-El tant per cent. Rafel Vallbona. Un autor fonamental de les nostres lletres que decideix burxar fins al fons quan cal per mostrar-nos les misèries de la nostra societat. Un títol clau de la col·lecció.

-L’ètica. Sebastià Jovani. Només una col·lecció com aquesta es podia permetre el luxe de publicar un llibre tan singular com el de Jovani, que mostra que la novel·la negra té molts prismes.

-Dos metres quadrats de sang jove. Xavier Aliaga. La revolució a la novel·la negra en català ha arribat des del sud. Periodisme, corrupció i un personatge, Feliu Oyono, que us captivarà.

-La mirada del cocodril. Juli Alandes. Al meu entendre, un dels millors escriptors de novel·la negra en català del moment. Una obra de gran ambició, capaç d’entroncar el gran món i la gran Història amb allò més local. Sensacional.

-La sang és més dolça que la mel. Josep Torrent. Obra guanyadora del primer memorial Agustí Vehí-Vila de Tiana. Torrent, escriptor de llarga trajectòria, ens fa una negra empordanesa.

-On mai no creix l’herba. Sebastià Bennasar. El barri de la Verneda de Barcelona esdevé l’escenari d’aquesta novel·la on destaca l’ús literari de la segona persona en la conjunció de tres trames.

-La penitència de l’àlfil. Rafa Melero. Mosso d’esquadra en la vida real, Melero ens narra una investigació del seu sargent Massip que és adictiva de principi al final. Un trhiller elèctric.

-Ginesta per als morts. Agustí Vehí. Per a mi la millor novel·la negra de l’Agustí Vehí, que és com dir una de les millors novel·les negres del nou mil·leni en català.

-Besòs Mar. Lluís Bosch. Obra guanyadora del segon memorial Agustí Vehí-Vila de Tiana. Escenaris poc habituals, riscos literaris, personatges molt potents: LLuís Bosch en estat pur.

-La noia que fa vint mesos que és a la presó. Josep Torrent. Una novel·la sobre procediments judicials, quelcom molt poc tractat a la nostra literatura que Torrent resol molt bé.

-Consulting. François Thomazeau. La novel·la és excepcional i ens mostra la crisi econòmica i totes les perversions des dins, però la traducció de la Maria Llopis és impecable i fa que el llibre sigui encara millor.

-Dits enganxosos. Rafael Vallbona. Els temes habituals de Vallbona que retrocedeix fins a 1993 per mostrar-nos els orígens d’algun dels seus personatges i per introduir-nos en plena crisi del periodisme.

-Foc verd. Jordi de Manuel. De Manuel ha creat el personatge de Marc Sergiot, el policia que ocupa més títols de la novel·la negra catalana. En aquesta ocasió fa una incursió per Galícia en una novel·la d’allò més interessant.

-No escatimeu el flit. Pop Negre. Disseny pop art per a la portada i viatge temporal petit, a l’època del fòrum de les cultures, per a una novel·la de ritme trepidant amb pseudònim. Voleu més motius per llegir-la?

-996. Josep Torrent. Novetat absoluta que es presenta aquests dies a la setmana. Encara no hem pogut tastar-la.

-Els ossos soterrats. Silvestre Vilaplana. El tercer escriptor valencià que s’incorpora al catàleg de la col·lecció, en aquest cas després d’haver guanyat el tercer memorial Agustí Vehí-Vila de Tiana. Novel·la negra i memòria històrica juntes de la mà…



Categories:Crònica

Etiquetes: ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: