Les muntanyes foradades del Pallars

Una de les majors apostes de la temporada de l’editorial Proa és ‘Allò que va passar a Cardós’ de Ramon Solsona (Barcelona, 1950). Les obres hidroelèctriques al Pallars Sobirà, durant els anys 60, i la transformació de la vall de Cardós, amb l’arribada de milers de treballadors, són el context de la història, que comença amb l’assassinat d’un guàrdia civil.

“Són homes que treballaven en condicions molt dures, creant una relació complexa amb les localitats on s’ubicaven: hi sorgeix un joc d’interessos però també de conflictes”, explicà l’autor. Solsona recordà que “la màxima afluència de treballadors a la vall fou l’any 1965, és quan passa la novel·la”, i indicà que “el franquisme més aspre anava quedant enrere, s’havien acabat els maquis, la societat era un mica més desinhibida, arriba el periodisme, els Beatles ja duien uns quants discs”.

L’escriptor assegurà que “a Cardós, la repressió no va ser gaire forta”, i contà que “tinc fascinació per totes aquelles obres sense les quals no sé com la industria catalana hauria pogut progressar”. Podem imaginar l’arribada d’aquells homes, el soroll, els forats a les muntanyes, la construcció de canonades que connectaven les preses. I, finalment, la desaparició d’aquella gent i el silenci.

L’assassinat del guàrdia civil constitueix el fil conductor de l’argument. “En aquella època, tot el Pirineu estava ple de guàrdia civils i destacaments, era el segell de la dictadura però hi havia una altra autoritat que era el rector, vaig incloure un mossèn a l’antiga, una figura que la gent comença a deixar de prendre seriosament”. El text presenta múltiples veus, dels que manen a la vall i les autoritats de les empreses, fins als treballadors, explicant de forma coral moltes històries de persones que s’entrecreuen.

“M’agraden molt els esquemes, en faig molts, cerco la millor manera d’explicar la novel·la”, desvelà Solsona, qui donà a conèixer la seva tècnica narrativa: “diàlegs sense gaires descripcions, intercalats amb monòlegs que recorden els documentals de testimonis que parlen a una càmera i reconstrueixen la història col·lectiva”. A més, segons l’autor, “hi ha un tercer element narratiu que són les cròniques periodístiques per explicar les obres hidroelèctriques”.

Carles Domènec