Santiago Rusiñol (1861-1931) és conegut a casa nostra sobretot com a artista plàstic i com a dramaturg -autor de L’auca del senyor esteve, que abans de ser peça escènica fou novel·la i a Mallorca conegut per L’illa de la calma, un bonic text sobre el paradís que demostra que no es va assabentar de res quan hi anà-. La seva vessant de periodista i d’escriptor de grandíssima potència potser és la menys coneguda i per això és vital la tasca de recuperació de l’obra que n’està fent L’Avenç (cal dir que Rusiñol va estar vinculat al grup). En aquest sentit, l’any passat varen publicar La niña gorda, una novel·la breu grotesca i esperpèntica on la riallada i la crueltat es donen la mà per a gaudi del lector, de tal menor que l’obliga a recol·locar l’escriptor i tots els coneixements que tenia sobre ell en un altre mapa de coordenades.

La novel·la arrenca amb el naixement d’una criatura grandiosa de pes i mides al carrer del Torrent de l’Olla de la Vila de Gràcia filla d’uns pares ben normals. Ell es dedica sobretot al negoci del repartiment de novel·les per entregues i ella al que pot. El naixement de la nena, que aviat esdevindrà “La niña gorda”, no fa res més que ensopir la parella i tibar-ne les relacions fins que l’entrada en escena d’un antic domador de lleons ho canviarà tot i la nena serà la principal atracció de les barraques de fira que el domador, un home tatuat de dalt a baix, el pare i la mare munten per tal de treure rendiment del que ells mateixos anomenen “el fenómeno”.

La noia, que s’ha alimentat espiritualment de les novel·les per entregues que hauria de repartir el pare, somnia amb viure un amor de llibre, tot i que és perfectament conscient de les seves colossals mides. I tots els altres s’aniran aprofitant d’aquesta sensibilitat especial per intentar fer funcionar quelcom abocat al fracàs des del primer moment, perquè aquesta és, sobretot, una novel·la de perdedors.

A mi m’ha interessat molt més la primera part, en què veiem el sòrdid món barceloní en què creix la noia i sobretot el submón de la distribució de la cultura i de les formacions lectores que no pas la segona part, quan entra en escena el domador i comença el periple. Novel·la esperpèntica en un punt, i sobretot terriblement cruel amb aquests personatges sorgits del que durant molt temps s’anomenà lumpen-proletariat, La niña gorda és també una obra molt interessant des del punt de vista del contrast de les idees i sobretot, té moments extraordinaris, fogonades d’una lucidesa, una ironia i una mala llet que la converteixen en una lectura deliciosa.

Per descomptat, cal elogiar l’editorial per la recuperació que està fent d’alguns clàssics de la nostra literatura, entre ells aquest Santiago Rusiñol més desconegut que ajuda a conformar la visió d’home de cultura total de l’artista.

SEBASTIÀ BENNASAR

La niña gorda

Santiago Rusiñol

L’avenç

Barcelona, 2015

174 pàgines