La iniciativa recupera el nom i l’esperit de la mítica col·lecció literària que funcionà entre el 1979 i el 1984. El primer llibre que publicaran és l’estudi de l’Albert Calls sobre la col·lecció i una antologia de textos. En parlem amb Rafael Vallbona, un dels seus impulsors en la primera fase i en aquesta recuperació.

-Com neix aquest projecte?

-Un dia estàvem esmorzant a Can Valerià l’Albert Calls i jo. Estàvem a casa i parlàvem que amb la crisi el que calia era tornar a la trinxera, i així va ser com ens vàrem decidir a recuperar la col·lecció amb un projecte editorial nou. Ja havíem fet alguna activitat a la masia com l’acte “Recordant el temps de les octavetes” i vam pensar que era un bon moment per arrencar.

-És clar, recuperau una col·lecció mítica, ens podeu fer una mica de memòria de com va ser-ne l’origen?

-Doncs mira, Premià  era un poble dormitori on havia anat a parar molta gent jove i un capellà obrer va muntar una cosa que es deia la Taula Rodona del Jovent de Premià que aviat es va convertir en una colla d’entre 150 i 200 persones. El 1976 es varen fer uns tallers oberts d’expressió i nosaltres escrivíem. Llavors en Valerià Pujol (1952-1992) era el nostre referent i nosaltres érem els cadells, perquè per exemple amb mi ens portàvem vuit anys de diferència. Tothom pelegrinava a casa seva a mostrar-i els versos i va actuar com a motor del full literari La Font del Cargol, que es feia en un DINA3 superatrevit i on publicàrem coses del Monzó, de l’Ignasi Riera o del Vázquez Montalbán entre molts d’altres. El 1979, després de sis números, vàrem decidir treure el primer llibre, que va ser el meu Inventari de límits i fins al 1984 en varen sortir 24 títols.

-Els quaderns acompanyaven o servien d’altaveu també a diferents moviments poètics de la comarca…

-Sí, cada any publicàvem uns versos en convocatòria oberta per Sant Jordi i l’any 1978 ens vàrem inventar les Jornades Poètiques del Maresme que es feien a tota la comarca i que varen durar dos anys. El 1984 la cosa es va acabar perquè tothom volia fer la seva carrera. Columna ens va captar a alguns i va ser la constatació que el projecte havia funcionat. La idea era donar a conèixer escriptors de la comarca i aquesta és la mateixa que ens ha empès a tornar. El 1979 o 80 era molt difícil publicar per a algú que comença i encara més en poesia i els Quaderns es varen posar al servei de la gent de la comarca.

–Com és el nou projecte editorial?

-El projecte arrenca amb la intenció de publicar com a mínim quatre llibres a l’any. Tenim subscriptors, com abans, als quals no se’ls cobra res fins que el llibre no el rep a casa. El nostre acord és per a 4 a l’any i no els hi col·locarem res més que això. La recepció de moment és molt bona i els dos ajuntaments, el de Premià de Mar i el de Premià de Dalt hi col·laboren comprant llibres perquè arribin allà on mai no arribarien. El maquetador és el mateix que ens maquetava abans i la col·lecció ha arribat a un acord amb Cossetània per a les distribucions.

-I pel que fa als autors?

-M’agradaria deixar molt clar que som els editors més petits del món, però que no som amateurs. Tots els autors tindran el seu contracte de 5 anys, la liquidació de drets d’autor, el joc de galerades… no podem donar avançaments però tota la resta s’ha de fer bé. Ningú no es farà ric amb això, però els drets d’autor sempre seran respectats i la feina dels autors tinguda en compte.

-I la fórmula del 3 + 1 en què consisteix?

-En què de cada quatre llibres que publiquem, tres seran d’autors de la comarca i un de la resta del territori. Per exemple, estam preparant un llibre, La musica i nosaltres, de Vicenç Pagès. Però l’important és mantenir aquell esperit que va iniciar la col·lecció en el seu moment. El que sí que farem és publicar indistintament poesia, narrativa i no ficció.