BROMERA SE LA JUGA AMB LA FEROCITAT DE NICOLA LAGIOIA

Apuntin el nom i reservin dates a les seves agendes: l’editorial Bromera se la juga fort aquesta tardor amb un autor del tot desconegut a casa nostra però que és un autèntic fenomen intel·lectual a Itàlia, Nicola Lagioia. Aquesta tardor podrem llegir les 416 pàgines de La Ferocitat, el llibre que va publicar el 2014 amb Einaudi i que el 2015 es va alçar amb el premi Strega, el més important de la literatura italiana i que ha traduït Albert Pejó.

la-ferocitat

Lagioia (nascut a la ciutat de Bari el 1973) va començar la seva trajectòria literària el 2001 i des de llavors ha publicat quatre novel·les i quatre llibres de relats a més a més d’un assaig trencador, el 2005 sobre el consumisme durant l’època de Nadal. A banda de ser autor, treballa també com a editor.

L’autor, considerat com un dels més importants de la fructífera generació dels autors nascuts en els anys 70 a Itàlia i que ara estan provocant un canvi de paradigma en la literatura italiana amb molta més solvència literària que no pas els exponents de la literatura caníbal que va descollar a principis dels anys 90, mostra en aquesta obra la duresa que impregna la societat contemporània, la del precariat.

I és que tal com apunta el text promocional de l’editorial, “la mort, aparentment per suïcidi, de la filla del poderós constructor i especulador Vittorio Salvemini obri molts interrogants, tots marcats per les relacions de la jove amb la família. Què s’hi amaga veritablement darrere d’aquesta desaparició?”.

L’escriptor a Sardenya l’estiu del 2015

Vaig tenir la immensa sort de poder coincidir amb Lagioia al festival Sulla Terra Leggeri en l’edició de 2015 -organitzat a Sardenya per l’escriptor Flavio Soriga- i el més impressionant va ser veure el públic entregat a un autor tímid en la distància curta però que es creix dalt de l’escenari i que parla de literatura, de compromís i de com hi ha una generació italiana gairebé perduda pels estralls de la crisi. Un tipus que s’ha de seguir i un llibre que s’ha de llegir. Ara podrem fer-ho en la nostra llengua. Espero que la juguesca surti bé!