CONTRA EL NOBEL A BOB DYLAN

US legend Bob Dylan performs on stage during the 21st edition of the Vieilles Charrues music festival on July 22, 2012 in Carhaix-Plouguer, western France. AFP PHOTO / FRED TANNEAU (Photo credit should read FRED TANNEAU/AFP/GettyImages)

M’agrada molt Bob Dylan com a músic. Crec que algunes de les seves cançons formen part de la meva banda sonora, com per exemple Hurricane Carter. En sis minuts i escaig ens explica -des del seu punt de vista- tot l’afer d’aquest boxador acusat d’assassinat en un dels cims de la història musical. Tot i això, sóc bastant més de Bruce Springsteeen. Indubtablement l’un i l’altre saben escriure i saben fer bona música i és molt possible que acabi comprant-me en algun moment les memòries del Boss i gaudint de la seva lectura.

Però estic radicalment en contra de la concessió del premi Nobel a Bob Dylan. Per múltiples motius. Hi ha centenars i fins i tot milenars de poetes millors que ell. Sense anar gaire lluny, a casa nostra mateix. Això sí, cantant potser els nostres poetes no són gaire bons. I si ja no em va semblar gens bé que li donessin el premi d’honor de les lletres catalanes a en Raimon -un altre cantant interessant-, no veig per què ara hem d’estar contents que en Dylan s’hagi emportat el guardó literari més important de l’any. Posats a fer, que li donin a en Sabina, que abans de cedir cançons de campanya a Ciudadanos havia fet algun que altre himne notable.

El mal que li ha fet el comitè Nobel a la literatura és terrible. Perquè la imatge que es projecta és que ni tan sols les persones que en teoria més llegeixen del món, llegeixen. Ara es dediquen a escoltar cançons i a valorar-les. I on és el mèrit de la lectura, el privilegi de descobrir al món i a molts lectors aquell autor o autora que durant un any es col·locarà a les prestatgeries de tot el món i que aconseguirà molts més lectors dels que tenia? On és el prestigi, la valorització de la literatura i per extensió de la lectura?

Em sembla que la decisió de donar el premi Nobel a Dylan -malgrat la correcció política especialment en aquests temps en què Trump i el fantasma de l’extrema dreta recorren el món- ha estat molt desencertada. No fa cap bé a la literatura en general ni als valors que representa perquè el que es projecta de cara enfora és que en lloc d’un treball constant envers la paraula, s’ha primat l’espectacle, la fama, la manera fàcil de comunicar. La literatura va molt més enllà dels tres minuts de glòria d’una cançó. Per molt que sigui de Bob Dylan.

SEBASTIÀ BENNASAR