RAMON FARRÉS, PREMI PEN CATALÀ DE TRADUCCIÓ

Entre els compradors de llibres hi ha una subespècie que per sort de cada vegada és més nombrosa que es guia pel nom del traductor a l’hora d’emportar-se el volum a casa. A l’extensió d’aquesta subespècie hi està contribuint de forma notable la millora de les praxis editorials i la inclusió dels seus noms a les portades. El traductor, la figura quasi invisible, ha passat a ser un prestigi per a moltes editorials independents que en fan bandera, però continua essent l’ésser més desconegut del món del llibre. Per això és vital que existeixin premis com el del PEN Català de Traducció Literària. En aquesta primera edició el guanyador ha estat en Ramon Farrés i l’obra que l’ha fet mereixedor del guarddó va ser la Correspondència amb Goethe de Bettine von Armin, publicada per Adesiara Editorial, un exemple de casa modèlica en les seves praxis editorials i amb un catàleg que és un autèntic luxe per a una cultura com la nostra.

Farrés va obtenir el guardó de mans de la presidenta del PEN Català, Carme Arenas, el passat dimecres dia 5 en un acte que volia visibilitzar encara més aquesta figura i en la qual participaren Josep Maria Jaumà, Albert Nolla, Dolors Udina i el guanyador. Tots eren els finalistes del premi i celebraren així el Dia Internacional del Traductor. El títol era “Què suposa traduir”?. El PEN, amb aquest guardó, vol a més de donar visibilitat a l’ofici, dignificar la tasca que fan com a creadors de ponts entre cultures.

Farrés en la seva intervenció a l'acte. FOTO: PEN Català

 

Ramon Farrés (Manlleu, Osona) és llicenciat en filologia clàssica i doctor en traducció. Del 1989 al 1993 va ser corresponsal del diari Avui a Berlín, i des del 1995 és professor de traducció a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Ha estat membre dels consells de redacció de les revistes Clot (Vic) i Tranvía (Berlín), i ho és encara de Quaderns: Revista de Traducció (Bellaterra), Visat (Barcelona) i Reduccions (Vic).
Ha traduït Heinrich Heine, Jules Verne, Rainer Maria Rilke, Bertolt Brecht, Dino Buzzati, Hannah Arendt, Thomas Bernhard, Werner Schwab i Elfriede Jelinek, entre altres. Té publicats dos llibres de poemes: Trenta-set poemes en forma de finestra (1997) i El present constant (2009); un de narracions: Iste mundus furibundus (2001); dos de proses breus: Vint dies de febrer i març (1999) i D’un lloc a l’altre (2004), i l’assaig Antoni Pous: l’obra essencial (2005).

vag000015
A la Correspondència amb Goethe, la Bettine von Arnim mostra un amor brutal i incondicional de la jove escriptora de cap a un Goethe seixantí i en plena glòria literària que esdevenen una mostra literària de primer ordre i una reflexió poderosíssima sobre aquest sentiment. El resultat és una obra imprescindible que des de l’octubre del 2015 podem llegir en català.

 

 



Categories:Crònica

Etiquetes: ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: