LA INTENSITAT VOLCÀNICA DE GONÇALO M. TAVARES

Hi haurà un dia en què els autors d’arreu del món es vantaran -si és el cas- de tenir un llibre publicat en la col·lecció Astrolabi d’Edicions del Periscopi. Tapes dures, paper de bon gramatge, estètica cuidadíssima i la certesa de trobar-hi una obra d’aquelles que impacten profundament al lector. Tal i com marca l’instrument de navegació, aquests llibres ens situen en la latitud de la literatura que marca punts d’inflexió, que deixen el lector trasbalsat. Tal és el cas de les Breus notes sobre literatura Bloom que acaba de publicar Gonçalo M. Tavares en traducció de Pere Comellas, pròleg de Borja Bagunyà i amb el subtítol de “Manifest diccionari tecnicoliterari dels Bloom Books. Una de les moltes maneres (definitives) de fer literatura.

coberta-breus-notes-sobre-literatura_web_e95eaea0cfd0671cb202d14af099a53d

Permeteu-me dos excursos abans d’entrar en olivetes. El primer és per constatar que Tavares forma part d’una generació autènticament privilegiada per a la literatura que és la dels autors lusòfons nascuts en la dècada dels 70 i del qual ell n’és un dels indubtables mascarons de proa juntament amb noms com  José Luis Peixoto, Valter Hugo Mãe, João Tordo, Ondjaki i en un un altre ordre -perquè és una mica més gran- la Dulce Maria Cardoso. Una generació d’autors de grandíssima qualitat i amb vendes molt notables arreu del món excepte a casa nostra on estan escassament traduïts i on no han tingut cap repercussió com l’obtinguda en altres països. Per tant, tenim un autor excepcional encara prou desconegut a casa nostra, tot i que si no m’erro ja hi ha quatre llibres d’ell traduïts al català, dos a Periscopi, un a Temenos i un al Gall Editor.

Segon excurs: constatar que dins del camp de la prosa de no ficció i de l’assaig el diccionari ha estat un recurs fet servir en nombroses ocasions i en múltiples literatures. Sense anar gaire lluny, en la poesia de Joan Brossa, en algun assaig de Joan Fuster, en la imprescindible El canvi, de Miquel Bauçà, com assenyala a la perfeccio Borja Bagunyà en el seu pròleg. Per tant, qui recordi els sotracs que produeix la lectura de tots tres autors, ja pot anar previngut sobre què trobarà al llibre que ha publicat Periscopi.

Perquè efectivament, les Breus notes sobre literatura Bloom són una autèntica càrrega de profunditat per als amants de la literatura. Endreçat com entrades de diccionari ens apareixen un total de 62 conceptes, 62 paraules clau a través de les quals s’endreça la concepció què és la literatura per a Tavares. I és clar, la seva concepció és la que entronca amb una tradició malauradament a la baixa, la del risc, la del lector participatiu, la de l’escriptor inconformista, la de l’editor valent. La literatura en perill d’extinció davant del tots els antònims a les idees exposades anteriorment. Per això és meravellós que s’escriguin llibres com aquests, que es tradueixin i que es publiquin.

El llibre sencer és un cop a la línia de flotació de les nostres concepcions mentals. Podem discutir amb Tavares si la unitat mínima del text ha de ser la frase, que ell eleva a la màxima potència de la divinitat textual, podem discutir-li matisos, però tots sabem que en el fons, té raó, que la literatura és o en bona part hauria de ser això que ell promulga i que de vegades no ens atrevim a fer. Em quedo amb una de les múltiples entrades que reprodueixo perquè vegin el to, l’exigència màxima despullada.

CANINA

Hi ha frases canines Preparades per obeir l’amo, el lector.

Estar a disposició del lector: frase canina.

Substituir frases canines per frases-llop o frases tigre. El lector que provi de ficar-hi el cap.

Versos que atemoreixen el lector. Però també, alhora, versos que facin despertar la precaució en el lector. Davant del perill, uns fugen (mètode de precaució 1), mentre que altres investiguen estratègies d’aproximació (mètode de precaució 2). Aquests, els bons lectors. Els altres: els bons covards.

Tavares, amb una força tremenda, és capaç d’escriure fragments com aquests, terratrèmols, càrregues de profunditat, i continuar amb el seu somriure. I això té força mèrit. Saramago ja va dir que era insultant que als 35 anys escrivís tan bé. Continua en forma.

SEBASTIÀ BENNASAR



Categories:Llibres

Etiquetes: ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: