Josep Franco, premi Andròmina; Joan García del Muro, premi Fuster i Ruben Luzón, premi Vicent Andrés Estellés, en la tradicional vetllada literària 

 

El PEN Català va rebre ahir el premi especial que atorga l’editorial 3i4 i la Institució Cívica i de Pensament Joan Fuster, en el marc de la 45a edició del Premis Octubre, celebrats a l’hotel Astoria de Valencia, pel programa Escriptor Acollit.

La presidenta del  PEN Català, Carme Arenas, va recollir aquest guardó que representa un reconeixement a la feina incansable que està duent a terme l’entitat en defensa de la llibertat d’expressió i dels drets lingüístics. El programa Escriptor Acollit  el coordina el PEN Català des de l’any 2007 i  té com a finalitat acollir durant un període de dos anys un escriptor o escriptora amenaçat, perseguit o amb risc de ser empresonat com a conseqüència dels seus escrits.

Actualment compta amb la residència de l’escriptor georgià, Irakli Kakabadze, a la ciutat de Barcelona,  i des dels inicis ha acollit a Salem Zenia, Sihem Bensedrine, Bàssem an-Nabrís, Ugar. Palma i Girona també han estat ciutats refugi, la capital mallorquina entre 2010 i 2012 amb Rhodah Mashavave i, en el cas de Girona, entre 2013 i 2014 amb l’estada de l’egipci Amir Ali.

 

El PEN Català ha estat convidat a la 45a edició dels Premis Octubre per a organitzar un dels tres congressos que s’han celebrat aquests dies a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània de València: “Escriptors refugiats, la literatura en l’exili”,  amb què  ha mostrat el problema de la censura  i la persecució  que pateixen els escriptors en alguns països pel fet d’expressar lliurament les seves opinions a través dels seus escrits i les repercussions que té en la literatura.

 

La nit literària dels Octubre és un dels esdeveniments literaris més importants del país i en aquesta ocasió ha guardonat l’escriptor de Sueca Josep Franco amb el premi Andròmina de narrativa per la novel·la La vida és dura. El premi Vicent Andrés Estellés de poesia va ser per al jove valencià Rubén Luzón per Alguna cosa. El lleidatà Joan Garcia del Muro va emportar-se amb Soldats del no-res el premi Joan Fuster d’assaig.

Una de les anècdotes d’enguany és que tant el narrador com l’assagista ja havien guanyat en una altra ocasió els Octubre i que en ambdos casos la crisi que pateixen les societats centra la seva proposta en aquesta ocasió. Franco va aprofitar l’ocasió per fer una defensa de la llengua de Joan Fuster. “He intentat continuar escrivint com ens va ensenyar Fuster. Escric en el català més normatiu possible, sense renunciar de cap de les maneres a les singularitats valencianes. Ara, abans em tallaré una mà que escriure esta. Hi ha una llengua estàndard catalana que és la que jo utilitze i que em fa la impressió que tant la pot llegir un senyor de Girona com d’Elx . L’autor va dir que l’objectiu del llibre també és palesar les dificultats que els artistes, en qualsevol camp, han de superar al País Valencià. “Tenim problemes i dificultats que no crec que tinguen en altres cultures”, va reblar el guanyador dels 10.000 euros del guardó.

El president del jurat d’assaig, Ramon Alcoberro, va destacar la trajectòria de Garcia del Muro, consolidada amb aquest llibre sobre què els passa pel cap als joves europeus que abandonen la vida d’ací i se’n van a lluitar amb Estat Islàmic. “És un intent per aproximar-nos a la figura d’aquests nois occidentals”, va explicar el professor de filosofia de la Universitat Ramon Llull. “Creiem que l’aportació dels Països Catalans, a través de la reflexió de Joan, és cabdal en el debat internacional sobre aquesta qüestió”, va insistir Alcoberro. El premi Fuster s’emporta 6.000 euros.

Tot i tenir només 34 anys, Rubén Luzón (València, 1982) fa més d’una dècada que publica. Alguna cosa és el seu cinquè llibre de poemes: “És un intent de recerca, d’experimentació, amb un component molt humà -assegurava Luzón-. Parla també del lament, explora la precarietat, l’ésser humà, tracta el sentit del patiment. És, en definitiva, una exploració dels límits del llenguatge”, va explicar el guanyador dels 3.000 euros del guardó.