Matar De Gaulle, sense De Gaulle

Joan-Daniel Bezsonoff (Perpinyà, 1963) es prepara per presentar la seva novel·la a la terrassa del MUCEM (Musée des Civilisations de l’Europe et la Méditerranée) de Marsella, convidat per l’Institut Ramon Llull. A la seva dreta, hi ha una taula plena d’exemplars de la traducció francesa de ‘Matar de Gaulle’ (Empúries) però el títol ha canviat a ‘L’année de Syracuse’ (Balzac Editeur, que publica amb seu a Perpinyà). No es pot titular una novel·la a França d’una forma tan explícita.’Tuer De Gaulle’ és una mena d’heretgia.

L’autor ha traduït a quatre mans la seva pròpia novel·la, amb Marie Costa. “Sóc un escriptor francès en llengua catalana”, avisà l’escriptor, que va decidir passar-se al català als 20 anys. A les novel·les de Bezsonoff sempre tens la sensació que el llibre s’acaba abans d’hora, que l’autor podia haver escrit 100 planes més. A ‘Matar De Gaulle’ torna a Algèria. “No hi he estat mai però la conec d’una forma íntima, el meu pare era metge militar, hi va anar, jo hi vaig ser concebut, la meva mare va arribar a Perpinyà un parell de dies abans del part”.

 

Bezsonoff s’atreví a dir que “quan coneixes una ciutat hi estàs massa a prop, jo he treballat a partir de velles postals, de plànols i documents, la realitat em paralitza, els grans viatges són interiors, a més aquests no són tan cars”. L’escriptor contà a Marsella que “sempre començo per un lloc, pel paisatge i aquest em dóna la història, el llibre comença allà on acaba ‘El día del Chacal’ (de Frederick Forsyth)”, i assegurà que “escric llibres per informar-me, en comptes de veure la televisió jo faig llibres”.

Algèria, de guerra colonial a civil

“La història és la propaganda, els meus llibres no agradaran a ningú perquè intento ser honest”, afirmà Bezsonoff, qui digué que “la guerra d’Algèria és una guerra colonial que es va convertir en una guerra civil, França ha col·leccionat errors a Algèria però, paradoxalment, segueix profundament francesa, circumstància que comprovo cada vegada que miro la televisió algeriana”. El novel·lista destacà que “ara mateix, els millors autors en llengua francesa són magrebins, com Boualem Sansal, són escriptors amb un univers i coses a dir”. Ahir vàrem conèixer que el nou premi Goncourt és per a la franco marroquina Leïla Slimani.

“Jo sóc un producte de la República Francesa, parlo català perquè volia fer emprenyar el meu pare, ell em deia que parlés francès, però el català és l’Olympique de Marsella i el francès és el Barça, i m’inspiren més els autors francesos”, desvelà Bezsonoff. “Em fa mal pensar en la desaparició de la meva vida íntima. Al meu poble, quan jo era petit, tothom parlava català i quan em mori, ningú no el parlarà”, confessà. L’autor conclogué que “m’agrada contar històries tristes d’una manera divertida, escriure és com cuinar una pizza on el més important són els ingredients”.

Pots llegir l’entrevista de Bearn sobre ‘Matar De Gaulle’ a Bezsonoff al següent enllaç: Entrevista a Bezsonoff

Carles Domènec