Les tres Fedres d’Isabelle Huppert

02_phedre_w

Fotografia de Pascal Victor

L’actriu Isabelle Huppert té el cos petit, omple l’escenari, és vital i fràgil, desinhibida i distant, freda i magnètica. L’acabem de veure protagonitzant ‘Phèdre’ al Grand Théâtre de Luxembourg, en una obra de més de tres hores de durada que dirigeix el polonès Zrzystof Warlikowski. El muntatge reescriu el mite de Fedra, casada amb Teseu i enamorada del fill d’aquest amb Antíope, i ho fa des dels textos dels autors Wajdi Mouawad, Sarah Kane i J.M. Coetzee.

La primera part, a partir de l’obra del libanès – canadenc, presenta la transformació d’Afrodita, deessa de l’amor, en Fedra, qui desitja el seu fillastre. L’episodi inspirat en ‘Amor de Fedra’ de Sarah Kane és més abstracte i destaca l’amor irracional de la protagonista per un avorrit i egocèntric Hipòlit. Una cambra transparent, que recorda la d’un hospital, mostra Fedra i Hipòlit, víctimes del seu desig. La vulgaritat s’emmiralla en les denses reflexions. Les dues primeres parts confronten l’espectador amb vòmits, menstruacions i fel·lacions. La projecció en directe, en alta resolució, ens acosta el primer pla d’Huppert. La interpretació de l’actriu pèl-roja no perd mai ni la intensitat ni la versemblança. El darrer terç, basat en la novel·la ‘Elizabeth Costello’ de Coetzee, pren la forma d’entrevista d’un periodista a Huppert, en el paper de l’escriptora que parla sobre el sexe entre els déus i els humans.

04_phedre_w

Fotografia de Pascal Victor

Aquesta Fedra juga a favor de l’absolut lluïment d’Huppert, tota la resta d’actors es fan petits al seu costat, sovint semblen fer nosa a la personalitat escènica de la musa de Claude Chabrol i Michael Haneke. La ballarina Rosalba Torres Guerrero es desmarca amb un número sorprenent i estrany, en uns minuts de contorsionisme circense, a punt del desmai. És captivador i misteriós el cant àrab de Norah Krief durant els primers minuts.

La trobada amb Huppert esdevé una experiència única per a l’espectador que sempre podrà dir que la veu de l’actriu va transformar els seus sentits. El seu és un exhibicionisme meditat, i esperat amb delit. El gran ofici de la comediant fa que sembli acabada d’arribar. Huppert és la reina dels contraris: agre i dolça, bella i oiosa, gat vell i innocent, plena d’energia i al mateix temps carregada de febleses, sempre singular. El teatre és ella.

Carles Domènec

03_phedre_w

Fotografia de Pascal Victor



Categories:Arts, Crònica

Etiquetes: ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: