A la revista Bearn ens encanten els reptes. Per això hem buscat un pòquer de joies il·lustrades aparegudes entre finals del 2015 i al llarg de l’any perquè no faltin als vostres prestatges. En tapa dura, això sí. En podrien ser molt més, però aquests ens agraden especialment

Àlbum per a dies de pluja. Dani Torrent. Edicions Cal·lígraf, 2015.

Narrat en primera persona, aquest llibre ens explica la història d’un nen que rep una càmera de fotos el dia del seu aniversari, que coincideix amb el final de l’estiu. Amb ella captarà tot el que està a punt d’acabar-se. La gama de colors càlids, la rodonesa dels rostres i la bellesa de la pròpia història, converteixen el treball de Torrent en un objecte molt preuat. La lectura és adequada a partir dels vuit anys i segur que aconseguirà els somriures dels adults de casa.

Bona nit. Poemes per a l’hora d’anar a dormir. Salvador Comelles. Il·lustrat per Mercè Galí. Publicacions Abadia de Montserrat, 2016.

Poemes de bella factura que faciliten molt la memorització però que a la vegada obren un munt de possibilitats expressives (que guanyen en molta intensitat en les presentacions en directe que he vist del llibre aquest any, tant a la Setmana com a Casa Anita). Els dobles sentits fan que els grans també puguin pensar una bona estona amb els texts de Comelles. Sobre les il·lustracions de Galí, poca cosa a dir, tenen un univers propi, amb una línia que les acosta més al còmic que al conte il·lustrat però que complementen a la perfecció el text.

Es busca! Lili la llebre, lladre de llibres. Emili MacKenzie. Combel. 2016. Traducció de Bel Olid.

Aquest és un llibre que farà les delícies de qualsevol bon aficionat als llibres. Ens narra la història d’una llebre que no pot parar de llegir i que decideix que si no pot tenir tots els llibres sí que pot robar-los. Seguirem les seves aventures i les de les seves víctimes fins arribar a una solució satisfactòria per a tots com la que proposa MacKenzie en aquesta petita gran obra. Un esment a banda es mereix la traducció impecable de la Bel Olid, que ha fet mans i mànigues per fer-nos nostre el volum quan ha pogut i que demostra un gust pel joc literari i lingüístic molt sà.

El fantasma pixallits. Andreu Galán. Luis Demano. Andana, 2015.

Ho he de reconèixer. Llegir aquest llibre de l’Andreu Galán m’ha fet entendre moltes coses de determinades visites nocturnes inesperades al meu llit durant tota la infantesa i pre-adolescència. Es veu que existeix un fantasma molt entremaliat que es diu Pixallits i que fa moltes barrabassades a les plàcides nits dels infants. Bones eleccions lingüístiques de Galan -la llengua la volem sencera- i un acuradíssim i tendre treball en les il·lustracions de Demano formen una aliança perfecta per a un volum imprescindible.