La BcNegra d’aquest any acaba d’arribar al seu equador. Sera l’edició en què haurem conegut que el Paco Camarasa deixa la direcció de l’esdeveniment. Potser això ho amaga una mica tot, tot i que en aquests dies ja s’han viscut alguns esdeveniments importants. Repassem-los i proposem alguns interrogants viscuts aquests dies.

-Marc Moreno, premi Crims de Tinta. Vuitena edició i premi per a aquest editor valent i escriptor que fa un salt brutal en la seva trajectòria. La pregunta punyetera: Qui s’havia menjat els en anteriors ocasions abundantíssims canapès de la festa?

-Molt interessant l’exposició a l’entorn de l’obra de Manolo Vázquez Montalbán a la biblioteca Jaume Fuster de la plaça Lesseps. La pregunta punyetera: Com és possible que s’hagi degradat tant l’entorn fins al punt que cada tarda hi ha d’haver-hi presència policial d’urbanos o mossos d’Esquadra?

-Dissabte al matí baixo a l’Ateneu Barcelonès per veure si Barcelona és la capital del crim literari. Excel·lents les intervencions d’Albert Figueras, Anna Maria Villalonga, Empar Fernandez, Josep Camps i Francesc Xavier Álvarez LLaberia, mosso d’esquadra en actiu que se suma a la llista dels que escriuen. La pregunta punyetera: Fins quan en Carles Quílez ens explicarà la fuita de la presó de’n Duvall? No tenen prou feina els Mossos que tots es passen al costat obscur de la força?

-El dilluns m’és impossible baixar i em perdo les taules. Però com deia aquell: algú ha de treballar en aquest país. Per compensar publico una entrevista amb Paco Camarasa on assegura que cap novel·la negra val els 125.000 euros que paga RBA a finals d’estiu. Queda dit.

-Dimarts, participo a la primera taula sobre Catalunya terra de crims. Ho faig amb Jordi Ledesma, que per a mi ha escrit la millor novel·la negra en castellà de 2016, “Lo que nos queda de la muerte”; amb el veterà José Luis Muñoz, amb la Montse Sanjuan (compte que Lleida s’ha posat molt perillosa darrerament) i en Jordi Tiñena, un clàssic de les nostres lletres que reclama una conferència per a ell sol. Esment especial a la gran moderació de Miguel Ángel Díaz, de SomNegra. La pregunta punyetera: per què un any que es vénen llibres al festival no es vénen a la totalitat d’espais?

-Avui al matí, baixo a la taula sobre formats popular per explicar la vida i em trobo amb una intervenció inicial de Romà Gubern que ningú no atura ni ve a tomb. Evidentment, desgracia la taula fins al punt que a la meitat marxo. La pregunta punyetara: per què el catedràtic està tan obsedit amb la sífilis de Bram Stoker?

-Taula rodona sobre el 40 aniversari de l’edició de La Soledad del Mánager, de Manuel Vázquez Montalbán. Hi participen els darrers tres premis Hammett i fan una taula rodona memorable, de les millors vistes a BCNegra en molt de temps. És clar que si ajuntes a Carlos Zanón, Alexis Ravelo i Marcelo Luján en una taula, passa el que passa, la qualitat és immensa. I la moderació de Carlos Bassas és de manual. Tothom que hagi de moderar una taula hauria de fer un curs amb ell. La pregunta punyetera: per què aquests tres escriptors meravellosos vénen menys llibres que molts altres autors que malempren l’etiqueta de novel·la negra?

Vinga, que ja som a la meitat i fa baixada!