ÀNIMA DE JOHN DEERE

La represa de la tradició narrativa en la nostra llengua durant la mal anomenada Renaixença va assolir un dels seus punts més àlgids en allò que la historiografia posterior ha qualificat de drames rurals: una tradició ben nostrada que a poc a poc ens anirà acostant de cap a les magnifiques novel·les modernistes del país que Eugeni d’Ors i tota la seva caterva de correligionaris d’extrema dreta (catalanista però extrema dreta) va voler bandejar a través del noucentisme més arnat, condemnant alguns escriptors a l’ostracisme literari, un dels casos més flagrants el de Juli Vallmitjana, que haurà d’esperar més de cent anys per ser reestrenat al Teatre Nacional de Catalunya.

1701-tros

Rafael Vallbona, sabedor que la novel·la negra catalana necessita nous impulsos, noves maneres de fer i nous escenaris, ens acaba de lliurar Tros, la novel·la que va guanya el premi Ferran Canyameres, el més veterà i millor dotat del territori i que edita Pagès editors. L’obra, ambientada al fictici poble d’Alcastrer, enmig del secà lleidatà, d’alguna manera recorda aquells drames rurals farcits de perdedors que mai s’en surtin.

En Vallbona té un do per a l’escriptura. Pot passar d’explicar-te en primera persona la història d’un dels personatges a construir en tercera aquesta història coral que respira un aire de Jim Thompson i que té l’ànima metàl·lica dels tractors John Deere. I què ens explica: doncs gairebé res i tot un món. Una partida de sometents ha decidit sortir a fer una batuda en contra dels robatoris continuats i el vell de can Peellancos i el seu fill s’hi apunten i maten un noi marroquí que troben a la seva propietat. I llavors comença tot. O acaba. Perquè el vell Pellancos i el seu fill no s’entenen gaire però han de fugir plegats de la policia i de la resta del sometent i pensar què fer.

A partir de la relació paterno-filial dels de cal Pellancos, Vallbona és capaç de crear una ficció potentíssima on apareixen tots tots els arquetipus d’aquesta mena de poble de secà que és a la vegada i en si mateix un arquetipus. I aquesta es la grandesa de Tros, la seva capacitat de copsar tot el rerepaís en una sola novel·la breu per on desfilen personatges molt ben apuntats i retratas que enriqueixen un text on les descripcions de frase curta i adjectiu precís marca Vallbona es converteixen en petites obres poètiques.

Després, com no podia ser d’altra manera en un llibre de l’autor, un element culturalista: un mosso d’esquadra que és nebot del gran poeta mallorquí Andreu Vidal (a qui, per descomptat, el Mosso no ha llegit), en aquestes aclucades d’ull que sempre tenen els llibres de Vallbona i que aporten un plus afegit.

En definitiva, un drama rural contemporani, amb olor de gasolil, land-rovers, sometents, boira, fred i retallades. Una novel·la negra amb tots els ets i els uts que demostra que hi ha molts camins per recórrer en els viaranys del gènere i que confirma el que ja sabíem: que Rafael Vallbona és un dels autors més versàtils del país.

SEBASTIÀ BENNASAR

Tros.

Rafael Vallbona

Pagès Editors, 2017

Premi Ferran Canyameres 2016.



Categories:Crònica

Etiquetes: , ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: